PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
"Les bicicletes són per a l’estiu”, titulava una pel·lícula antiga.
Tot i que la temàtica i l’argument no tenien res a veure amb el títol, és
cert que, a l’estiu, és quan més activitat ciclista es concentra, cosa que no
he entès mai, ja que és justament quan més calor fa.
En aquesta època de l’any es celebren les grans curses internacionals, com
el Tour de France, que convoca un gran nombre de seguidors a l’hora de la
migdiada que, amb un ull mig obert, veuen per televisió el patiment dels
ciclistes pujant al Tourmalet.
La nostra comarca, amb tanta varietat orogràfica és un lloc ideal per la pràctica
d’aquest esport, tant per muntanya com per carretera.
Aquí venen a entrenar-se equips professionals internacionals, fan
convivències en els hotels de costa en baixa temporada i surten diàriament a
pedalar per les nostres carreteres i camins.
Com fan un gran nombre d’aficionats locals de cap de setmana, que, arribat
el dissabte o el diumenge al mati, ben d’hora, faci fred o calor, fan pinya en
el lloc de trobada, ben equipats i alguns amb bicicletes preuades, amb la
finalitat de fer quilòmetres, per no perdre la forma i compartir una estona d’amistat.
Però el que abans era un esport sà i segur, avui dia s’ha convertit en una aventura
de risc, jugant-se la vida a cada sortida.
Anys enrere, les carreteres secundaries anaven buides i només de tant en
tant sentíem la remor d’un motor, segurament d’un veí de la zona, que
s’acostava lentament i a la veu de “cotxe.!!!” ens arramblaven a la cuneta a la
espera de que passés.
Avui, aquestes carreteres van plenes de vehicles ràpids i grans, amb
elements de distracció, com son els mòbils i els navegadors, menats per
conductors esperitats, que aprofiten aquestes dreceres per guanyar temps i evitar
radars i controls.
També és just repartir culpes i remarcar que els ciclistes d’avui van en
grups més nombrosos i, aprofitant la seva condició de dèbils, alguns es creuen
els amos de les carreteres, circulant en paral·lel i provocant situacions realment
perilloses.
Així les coses, sovint veiem informacions de ciclistes greument accidentats
o morts a les carreteres i, en alguns casos, amb els conductors implicats,
fugits.
Llavors, hom arriba a la conclusió de que, en aquest país, la convivència
entre cotxes i bicicletes en un mateix espai és impossible i que la situació no
millorarà a menys que no hi hagin camins específics o carrils separats de
veritat –no com la bestiesa feta als barris de Vilafant -, amb barreres
infranquejables per ambdues parts
Perquè, com cantava Freddie Mercury “La única cosa que vull es muntar en
bicicleta” però, a més a més, tornar a casa sà i estalvi.
