dimarts, 3 de juliol del 2018

CINC CÈNTIMS


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Vaig anar al supermercat habitual, on hi solen tenir peix fresc.
M’agrada mirar la brillantor del verat recent pescat, el records de festa d’estiu que em porten les sardines o el bonic color vermellós de les gambes, mentre se’m fa la boca aigua pensant en el sopar que s’acosta.
Vaig triar uns llucets ben eixerits i, un cop nets, me’ls varen posar en una safata de plàstic que varen embolicar dues vegades en film transparent i en acabat van posar-ho tot plegat, en una bossa a la que, desprès de fer-li un nus amb les nanses, l’hi enganxaren la etiqueta del codi barres i, per si no hi havia prou, a fi d’assegurar l’estanquitat del envàs, ho varen tornar encabir en una segona bossa de nanses.
Quan vaig passar per la zona de la fruita i les verdures, vaig haver de auto servir-me cadascuna de les que vaig triar, en bosses de plàstic separades, que vaig haver de tancar, pesar i etiquetar.
De tota la oferta d’aigua que hi havia, només una era amb ampolla de vidre i quan vaig anar a buscar una bombeta que em calia per substituir la que s’havia fos a casa, encara va ser pitjor, ja que el plàstic i el cartró estaven tant units que difícilment podria separar una cosa de l’altre.
Un cop el carro ple, vaig passar per caixa i es va produir l’absurd ritual, que genera aquest article, quan la caixera, complint les ordres dictades, em va dir que, si volia una bossa de nanses havia de pagar cinc cèntims, tot plegat per evitar l’abús en l’ús de plàstic, que contamina el medi ambient.
No em va ser difícil fer el càlcul de que el volum de plàstic d’aquella bossa potser no era ni el 5% de tot el plàstic que duia a dins del carro i que aquells 5 cèntims no em representaven ni el 5% del import que estava a punt de pagar.
I en aquell moment em va venir de gust fer “cinc cèntims” als legisladors per dir-los que aquesta norma és una ofensa a la intel·ligència de la gent i que el cal és tenir “cinc cèntims” de dignitat i més del 5% de vergonya per fer una llei real, que no serveixi només per netejar consciències.
El mar és ple de plàstic i el planeta es queixa però, per protegir els interessos de la indústria i callar la boca als ecologistes, en lloc de prohibir un material nociu i potenciar altres matèries, que ja existeixen, valoren en 5 miserables cèntims el verí que ens mata.
Reconec que hi ha moltes lleis ecològiques absurdes que entorpeixen el desenvolupament econòmic (només cal llegir el projecte del PRUG) però aquesta, en canvi, és tan tova que supera el ridícul.
L’ecologisme no ha d’entendre d’interessos, ni de colors, ni de partits i per això que no podem deixar-lo en mans de gent que no te ni cinc cèntims de sentit comú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada