PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Vaig anar al supermercat habitual, on hi solen tenir peix fresc.
M’agrada mirar la brillantor del verat recent pescat, el records de festa
d’estiu que em porten les sardines o el bonic color vermellós de les gambes,
mentre se’m fa la boca aigua pensant en el sopar que s’acosta.
Vaig triar uns llucets ben eixerits i, un cop nets, me’ls varen posar en
una safata de plàstic que varen embolicar dues vegades en film transparent i en
acabat van posar-ho tot plegat, en una bossa a la que, desprès de fer-li un nus
amb les nanses, l’hi enganxaren la etiqueta del codi barres i, per si no hi
havia prou, a fi d’assegurar l’estanquitat del envàs, ho varen tornar encabir
en una segona bossa de nanses.
Quan vaig passar per la zona de la fruita i les verdures, vaig haver de auto
servir-me cadascuna de les que vaig triar, en bosses de plàstic separades, que
vaig haver de tancar, pesar i etiquetar.
De tota la oferta d’aigua que hi havia, només una era amb ampolla de vidre
i quan vaig anar a buscar una bombeta que em calia per substituir la que s’havia
fos a casa, encara va ser pitjor, ja que el plàstic i el cartró estaven tant units
que difícilment podria separar una cosa de l’altre.
Un cop el carro ple, vaig passar per caixa i es va produir l’absurd ritual,
que genera aquest article, quan la caixera, complint les ordres dictades, em va
dir que, si volia una bossa de nanses havia de pagar cinc cèntims, tot plegat per
evitar l’abús en l’ús de plàstic, que contamina el medi ambient.
No em va ser difícil fer el càlcul de que el volum de plàstic d’aquella
bossa potser no era ni el 5% de tot el plàstic que duia a dins del carro i que
aquells 5 cèntims no em representaven ni el 5% del import que estava a punt de pagar.
I en aquell moment em va venir de gust fer “cinc cèntims” als legisladors per
dir-los que aquesta norma és una ofensa a la intel·ligència de la gent i que el
cal és tenir “cinc cèntims” de dignitat i més del 5% de vergonya per fer una
llei real, que no serveixi només per netejar consciències.
El mar és ple de plàstic i el planeta es queixa però, per protegir els interessos
de la indústria i callar la boca als ecologistes, en lloc de prohibir un
material nociu i potenciar altres matèries, que ja existeixen, valoren en 5
miserables cèntims el verí que ens mata.
Reconec que hi ha moltes lleis ecològiques absurdes que entorpeixen el
desenvolupament econòmic (només cal llegir el projecte del PRUG) però aquesta,
en canvi, és tan tova que supera el ridícul.
L’ecologisme no ha d’entendre d’interessos, ni de colors, ni de partits i
per això que no podem deixar-lo en mans de gent que no te ni cinc cèntims de
sentit comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada