PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Des de que l’home primitiu admirava embadalit la lluna en les nit clares,
que ens hem sentits atrets per les formes arrodonides. I més encara quan varen
tenir la evidència de que la terra que trepitjaven també ho era.
Com les rodes, el gran invent de la humanitat o la lletra “o”, que repetida
demostra admiració o sorpresa.
El zero, rodó i enigmàtic, el número que no ho és, que no suma, que anul·la
les multiplicacions, que no sap dividir, que a la ruleta no es casa amb colors.
I quan tot ens va bé i sovint surten les coses, no tenim dubtes en dir que
en va tot rodó o que surten “rodones”.
Casals, Lennon, Grouxo, Jobs o Gandhi, entre molts altres, varen canviar el
món mirant-lo a traves de les seves d’ulleres rodones.
Les corbes de l’arquitectura de Gaudí, les pintures d’en Miró.
Les pilotes que aixequen passions, tant a l’olla com sobre un terreny de
joc.
El projecte acabat, en la seva darrera fórmula, que serveix per “tancat el
cercle”.
Els rellotges analògics (els preuats), com els compte voltes dels autos,
veuen les manetes girar per cercles numerats.
Les “esferificacions” dels que volen canviar les maneres de cuinar.
Cúpules rodones, que miren el cel l’Empordà o que guarden les obres del
Geni.
Tot sota la presencia del déu Sol, que ens escalfa i ens guia, rodó com les
fruites que ens alimenten, com les flors obertes, com els ulls de bou dels
vaixells que solquen el mar nostre, que amara la arrodonida badia de Roses.
No hi ha millors àpats que aquells que s’allunyen de taules llargues e
impersonals i es presenten de forma circular, on tots es veiem les cares.
A Camelot, els cavallers de la taula rodona i el rei Artur ja tenien clar que
els temes importants s’havien de discutir de front i on les paraules fossin
sentides per igual. Com haurien de fer els polítics actuals que tenen alguna
cosa a dir sobre el destí del nostre país.
Una taula rodona on hi fossin presents tots els pensaments, on els protagonistes
estiguessin disposats a perdre, on no hi haguessin cantonades que discriminessin,
on ningú es sentis fora de lloc i on tothom es mirés als ulls.
I en el camí per assolir el cercle central de l’acord -també rodo- s’haguessin
de deixar anar prejudicis i buidar feixucs i inútils bagatges, prevalent la
llibertat d’idees i l’obertura de mires.
I que tothom acabes insatisfet, però content pel bé comú, que és la feina dels
bons polítics i que, al voltant d’aquesta amplia taula rodona, acabessin trobant
la solució a aquesta quadratura del cercle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada