dimarts, 10 d’abril del 2018

LA PELL FINA


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Sembla que en els darrers temps es dona un tractament diferent a les “suposades” ofenses o, si més no, sembla que la sensibilitat és més acusada.

És com si tot s’hagués magnificat, augmenten els ofesos sense tenir la certesa de que augmentin les ofenses, el món al revés.

Proliferen les denúncies per discussions que, temps enrere, s’haguessin solucionat amb una setmana de morros o, posats en el pitjor escenari, un trencament d’amistat.

El que abans es consideraven “diferències” o, com a molt, una manca de respecte, avui s’eleva a delicte d’odi i es busca un article del codi penal que s’hi adapti o bé se l’hi dona un nom anglosaxó i posa en mans de psicòlegs.

Molt abans que s’inventés el “mobbing”,  ja hi havia “trepas” i “pilotes” a la feina, que eren capaços de fer el que calgués per pujar d’estatus i que, normalment, un cop se’ls veia el llautó, acabaven caient pel mateix forat pel que havien pujat.

Com a l’escola, que abans de que tinguéssim a la mainada tant consentida, les situacions de “bullying” acabaven amb una estirada d’orelles per part del mestre, que era respectada i aprovada per tots els pares.

A tots se’ns ha escalfat la llengua en algun moment, la diferència és que abans les paraules se les enduia el vent i ara son publiques, cosa que facilita que tothom es vegi amb cor de denunciar.

Avui la tecnologia pot enregistrar converses, localitzar moviments i gravar xats per convertir-ho en probes irrefutables que poden ser utilitzades per exigir el restabliment de la dignitat d’aquells que es creuen ofesos i que, sovint, tenen molt per amagar.

Veiem autors literaris vetats per un relat, acudits sancionats o cantants condemnats per lletres ofensives, quan abans, en temps foscos de censures implacables, els Sirex cantaven que desitjaven la mort dels lletjos i no passava absolutament res.

La pell se’ns ha afinat massa darrerament.

La situació política actual tampoc no ajuda, i els interessos que molts tenen en provocar diferències, facilita situacions de conflicte, recollides per alguns jutges i fiscals partidistes i magnificades per periodistes mancats d’ètica professional

Amb tantes denúncies i processos, no és estrany que els jutjats estiguin col·lapsats i triguin anys en jutjar casos realment importants, com la violència de gènere o els assassins i violadors.

I no hi haurà tendència a millorar fins que la gent no entengui que hem de ser com els elefants, que tenen la pell gruixuda per suportar les punxades, els peus ben clavats a terra, les orelles grosses per escoltar millor, boca petita per no parlar massa i, això si, molta, molta memòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada