LA NOSTRA FESTA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Ahir hauria d’haver estat festa, festa grossa, festa nacional, vermella al calendari, com el color de les roses, la nostra festa.

No hi ha, al cap de l’any, cap dia més maco, més emotiu, ni més pacífic.

Ara sortiran els tradicionalistes i parlaran, amb raó, del Nadal, del Eid al-Adha dels musulmans o la Pasqua ortodoxa.

Però, ahir no parlàvem de Déus ni de comunions, ahir la nostra religió era l’amor i la cultura.

La rosa, sempre vermella, simbolitza aquelles que, segons la llegenda, brotaven cada mes d’abril en el roser que va néixer on va caure la sang del drac, mort a ferro pel guerrer Jordi, en defensa de la princesa.

Com totes les llegendes, potser tingui la seva part de veracitat, però nosaltres ens quedem amb la seva part de tendresa.

Sigui com sigui, fa més de cinc segles que els enamorats d’aquest país les regalen a les seves estimades, sempre acompanyades de l’espiga, símbol de la fertilitat.

Mostres d’amor que, amb els anys, hem ampliat més enllà de mullers, parelles de fets o de núvies, incorporant les mares, les àvies i fins i tot sogres, germanes, cunyades i companyes de feines.

Un dia per simbolitzar els sentiments i obrir el cor

N’hi ha qui aprofiten per fer caixa o captar seguidors, d’altres per afegir-hi reivindicacions, lícites com totes, convertint la senyera que l’acompanya en estelada o, com aquest any, presentant roses grogues a joc amb els llaços.

Però la reivindicació més gran la fan els escriptors.

És el dia que posen el seu esforç sobre el taulell i ells tot darrera, cofois amb la seva creació i, malgrat els nervis i el cansament, feliços de signar exemplars i comentar paràgrafs.

El somni de qualsevol lletraferit, d’aquells que algun dia ens voldríem veure en aquesta situació, si la vida ens dona temps i capacitat i, a més, un editor.

I la foto del dia, la dels escriptors empordanesos que han publicat llibres durant l’any i que mostra com de viva està la cultura a la nostre comarca.

Som molts els que ens agrada endormiscar-nos amb un llibre als dits, els que ens agrada remenar prestatges a les llibreries, els que ens emociona quan veiem que un jove llegeix en un transport públic i que fins i tot som capaços d’acceptar la transició del paper, amb aquell tacte i olor, a la freda pantalla de e-book

Els mateixos que reivindiquem que la Diada de Sant Jordi sigui la festa nacional catalana, pel seu simbolisme d’amor, de pau i de cultura, que tanta falta fa en els temps que vivim.