SUPERSTICIONS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Avui és dimarts i tretze, el dia de les supersticions i semblaria que només per això, tot hauria de sortir malament en una part del món, mentre a la resta pensaran el mateix quan el tretze caigui ens divendres.

Per aquest motiu, aquesta superstició no sembla massa fiable.

Però hi ha futbolistes que toquen la gespa amb els dits i es fan la senyal de la Creu quan surten al camp, altres confessen que han d’entrar-hi, sempre amb el mateix peu.

Els porters, potser un pel més excèntrics, solen posar amulets vora els pals perquè els ajudin a guardar la porteria a cero.

Són supersticions que no només existeixen en el món del futbol, molta gent no vol passar per sota una escala, no vol brindar amb aigua, evita els gats negres, es fixa quin peu posa al terra al llevar-se o té algun objecte al cotxe o al cim del teclat.

Els actors eviten el color groc –i ara alguns politics també, però això és un altre tema -, hi ha joves que sempre porten la mateixa peça de roba el dia dels exàmens.

Són els que creuen que fent algun tipus de ritual la seva sort canviarà, com en els temps de les danses de la pluja dels indígenes o les romeries per evitar tempestes dels antics pagesos i pescadors.

Tot això, vist amb els ulls de algú que sigui més aviat escèptic i fins i tot tirant a agnòstic, costa de creure que, fins i tot, hi hagi qui consulti a un vident abans de fer un negoci o que cregui que tirant les cartes per telèfon, es pugui predir el futur o la mort.

O que l’horòscop dels diaris no passi de ser un entreteniment, ja que no és possible que a tantes persones, d’edats diferents, els puguin ocórrer les mateixes coses.

No obstant això, vaig tenir ocasió de conèixer un astròleg famós que defensava molt bé la seva tesi, això si, d’una manera més personalitzada.

Els que no tenim clar que hi ha després de la mort, de la mateixa manera que no recordem on érem abans de la vida, que no entenem que l’univers no tingui fi, ens es difícil de pensar que hi hagi elements externs que condicionin els nostres actes diaris i encara menys que fent algun ritus ho puguem canviar, tot i que, certament, aquest mateix desconeixement fa que res sigui descartable.

El que si tinc clar que, diguem-li sort, mala sort o que en Murphy té ganes de jugar, hi ha vegades que arriben ratxes en la vida en que tot ve de cares o d’esquenes, sense fer res diferent i sense explicació coherent.

Però segur que, malgrat el dia que estem avui i tot ser feiner, és possible que hi hagi algun casament arreu i potser seran ben feliços, i, amb més probabilitats, avui també hi haurà gent que sortirà al mar, si el temps ho permet, i tornaran a port amb bon peix.

Sigui com sigui, els humans, per molt que alguns diguem que només creiem en el que veiem, la veritat és que sempre hem buscat, en religions o supersticions, les explicacions o justificacions a aquelles coses que ens passen i que no entenem.