dimarts, 21 de novembre del 2017

LES PROFESSIONS DEL PROCÈS


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Jo voldria parlar del temps, de com de bons són els rovellons, -si és que es poden pagar-, de la importància de participar en el Gran Recapte del propers dies 1 i 2 de desembre o de l’èxit de la Cursa de la Dona del passat dia 12.

Però sigui per l’angoixa, la incertesa o el malestar per la situació, el pensament acaba anant sempre més allà, i és llavors quan surten els menys convencionals, els que queden en segon terme en el dia a dia però que, potser, val la pena analitzar.

I arribat aquest punt, veig que hi ha una sèrie de professions que tenen un abans i un després en les nostres percepcions, perquè en les darreres setmanes s’han vist molt afectades pels esdeveniments.

Els més evidents són els cossos de seguretat i els bombers, que segons de amb quin ull amb que es mirin, han passat d’àngels a dimonis i al revés.

També la dels jutges i fiscals, que, sense voler entrar en valoracions, sobta el canvi de comportament i la celeritat amb la que han actuat, quan estem acostumats que estafadors, lladres reincidents o fins i tot agressors confessos quedin en “llibertat amb càrrecs” fins que, al cap de del anys, es celebra el judici, si és que els troben.

La que més em colpeja, per afinitat, és la de periodista, sobre tot la dels cap de les editorials de les grans cadenes i diaris, que han manipulat les informacions sense cap mena de remordiment, prenent partit enlloc d’informar objectivament, essent uns dels màxims responsables de la divisió d’opinions i que han obligat a molts bons professionals a seguir-los el joc, havent-se d’empassar la dignitat i el codi ètic per conservar la feina, posant cara de circumstancies davant una càmera o un micròfon mentre llegeixen les fal·làcies dictades.

La més evident és la de polític, que en lloc d’escoltar i posar-se al servei dels ciutadans amb eficiència i honradesa, com seria el seu deure, han sembrar la incertesa i la por, amb decisions irracionals, demostrant la seva manca d’alçada.

I la que més greu sap, la de mestre, aquests vocacionals del ensenyament que alguns polítics ara volen posar en l’ull de huracà, acusant-los injustament del que ells mateixos estan fent.

Una col·lectiu que hauria de tenir un monument a cada plaça de cada poble per fer que els nostres fills siguin millor persones.

Sempre amatents, responsables i disposats a extralimitar-se de les seves funcions per arribar a on la educació d’alguns pares no arriba, i que durant dècades han seguit un manual modèlic, alimentant la diversitat i la convivència.

Les coses estan canviant, fins i tot la percepcions d’alguns professionals i que, vistos els exemples exposats, lluny de tranquil·litzar-nos, ens omplen encara més de basarda i incertesa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada