PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Si a alguna cosa ens obliga la convivència pacifica és a complir uns drets
i uns deures amb els que ens envolten i amb la feina.
Tothom sol tenir clars els drets, i, si no, només cal adreçar-se a les
lleis vigents -justes o injustes- o, per una modesta aportació, un lletrat marcarà
el camí per poder esbrinar fins a on podem arribar en les nostres accions o reclamacions.
Els deures costen més, de vegades cal un recordatori i, sovint, n’hi ha que
es fan fonedissos per evitar-los.
Precisament els que els compleixen són els que, al cap i a la fi, reben la
recompensa del just reconeixement.
Per acabar de lligar l’article, parlaré de les decisions, aquestes accions
preses amb consciència i responsabilitat, que la vida ens depara i que ens
obliga a triar, com una proba vital, entre dos camins, sense saber mai el que
hagués passat d’haver fet el contrari.
Segur que si repassem la nostra existència ens serà fàcil, tot cercant en
la memòria, trobar situacions que, malgrat que en aquell moment no n’érem tant conscients,
ens han encaminat en la vida.
Bàsicament seran qüestions de parelles desfetes o canviades, de feines
acceptades o rebutjades, de destinacions de treball que potser ens han dur a un
indret desconegut o emigracions involuntàries a altres ciutats o països
diferents.
En tots els casos sempre és allò de “Que hagués passat si...”, que mai
sabrem i que ens han marcat per sempre.
Dons ara fixem-nos, per un moment, la importància que aquest fet adquireix
si les decisions afecten, no només a nosaltres o a la nostre família, sinó a
tot un poble, a tot un país i que, amb elles, podem canviar el decurs de la
història.
Parlem sovint del nostre “dret a decidir” i poques vegades del “deure de
decidir” que tenen els polítics i governants, que són cabdals per les vides de
milions de persones.
De vegades, em pregunto si realment en son conscients de tot això, si mai
s’han parat a pensar que els seus actes, més enllà de sortir en les portades
del noticiaris o de ser “trending tòpic”, influeixen en la vida i el futur de
la població.
Les decisions polítiques que s’han pres en les darreres setmanes semblen pensades
més des de la fal·lera i l’adrenalina, o des de l’odi, la rancúnia, els
interessos partidaris o els anhels, que pas des del rigor que comporta la
importància dels moments que estem vivint.
Els escollits ho haurien de tenir clar d’inici, però vist el que estem
passant no em dóna la sensació de que en siguin conscients.
Algú ens hi hauria d’explicar que tenen el deure de decidir, però amb
racionalitat i que les seves decisions, després d’escoltar els clams populars,
han de servir per construir i no per destruir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada