No crec que calgui cap estudi, d’aquells que elaboren les universitats americanes quan no saben que fer, per determinar que a la majoria de la gent, en més o menys mesura, ens agrada gaudir, ni que sigui de tant de tant, d’un bon vi.
Només calia veure l’ambient a la Rambla aquest cap de setmana.
Un altre subgrup nombrós som els tenim un petit racó a casa on guardem poques ampolles que pensem que s’ho valen, per obrir-les en dates importants o que serveixen per regalar als amics que ens conviden.
Actualment, també veiem gent amb mòbils
als restaurants que fotografien ampolles de vins desconeguts, per escanejar la
etiqueta i que la aplicació els informi de tots els ets i uts de la bodega, any
i composició i així poder comentar-lo, malgrat que els nostres coneixements
siguin limitats.
Perquè aquesta és la qüestió, que hi ha gent entesa en la matèria, però
també molts que ho fan veure (amb v) per notorietat,
Si mai heu anat a fer un curs d’iniciació al tast de vins, o heu assistit a
una presentació, potser estareu d’acord amb mi que al voltant d’aquest món (com
de tants altres), es mou una parafernàlia i un esnobisme sovint exagerat.
Modestament, i sense amagar la meva ignorància, només estic capacitat per
afirmar si un vi m’agrada o no m’agrada, sense anar mes enllà.
Em deu faltar algun aspecte sensorial perquè soc incapaç de distingir el
tipus de raïm utilitzat, els anys en barrica, els tanins, l’astringent, el toc
de fruits vermells, la olor a terra mullada o les notes de regalèssia, que
aquests sommeliers, majoritàriament mediàtics, diuen que troben en un líquid
que, per la majoria dels mortals, te gust al que realment és: vi i prou.
El mèrit de veritat el tenen els elaboradors i conservadors, capaços de fer
que aquest vi sigui bo de veritat.
La mostra del vi de l’Empordà ha esdevingut la setmana passada amb un gran
èxit de públic i expositors. Feia goig veure la Rambla vessar -de vi i de gent-
gaudint de la festa amb una copa a la ma.
Però tampoc crec que faci falta cap estudi per afirmar que la majoria ens
ho preníem com un lleure, com si féssim una copa amb amics, i que triàvem el vi
més pel que ens venia de gust en aquell moment o el que ens havien dit, que no pas
per distingir aquests inputs tant profunds.
L’avantatja del vi es que, tant els entesos de veritat –que n’hi ha molts-,
com els que fan la parafernàlia per aparentar, com els que simplement en
gaudim, processem adoració per igual al Déu Bacus i celebrem que a l’Empordà
sigui una comarca tant ben veremada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada