L'AVI DE LA VERRA

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

Els petards enlairats anuncien la fi de les festes de la Santa Creu, que és com dir que s’ha acabat la festa major de la comarca.

Particularment m’han semblat unes fires “de continuïtat” amb un esquema conegut, uns actes que aprofiten la sinergia dels altres anys i que segueixen amb una acceptació majoritària, tot i que cadascú ho valorarà depenent de com l’hi hagi aprofitat.

No obstant això, em dóna la sensació de que el contingut ha anat majoritàriament adreçat a gent de certa edat i no és cap retret, ans al contrari.

Aquest col·lectiu és el que posa més interès i un entusiasme admirable malgrat l’edat i la salut i que, a més, té temps per omplir els actes en hores lectives, perquè en aquesta ciutat, a diferència d’altres llocs, l’activitat no es paralitza durant les festes, sinó que, ben al contrari, hi ha establiments que s’esforcen encara més per aprofitar les visites forasteres.

Uns avis que, a més, són el pal de paller de la conservació de les nostres tradicions.

L’exemple el vàrem tenir aquest darrer el diumenge al matí quan, a la plaça de l’Ajuntament els nostres castellers varen fer una jornada més que brillant i ens varen emocionar amb una actuació d’alt nivell.

Una colla jove que garanteix continuïtat de futur i que denota la evolució positiva que estan duent a terme darrerament, ara que compleixen vint anys de bateig.

Al contrari de l’audició de sardanes que, paral·lelament, es va celebrar a la Rambla, i que va omplir el passeig de rotllanes, però que, com passa a la sortida dels oficis solemnes, la mitjana d’edat era tant alta que podríem afirmar que el percentatge de balladors no jubilats era tant ínfim que difícilment el podríem recomptar.

Mal presagi per a una dansa que hem de preservar i que, malgrat els esforços de la gent de la comarca, com el Foment de la Sardana o el fet d’haver aconseguit esser la capital sardanística del 2017, no acaba de fluir entre els joves.

Cal injectar il·lusió, com la que desprenien els castellers o com va fer un senyor d’avançada edat, que per un moment durant les sardanes de la Rambla, es va posar al tocar el contrabaix de la cobla Els Casanovas i que, en les peces en las que va participar, va mostrar tan entusiasme amb l’instrument que el seu “pizzicato” feia contagiar la resta de la cobla.

Aquesta actitud és la necessària per tirar endavant projectes i per arrossegar a la gent per dur-los a terme.

Tant de bo, alguns del joves l’adoptessin, no només per les sardanes, sinó també per ajudar a conservar tradicions que no s’haurien de perdre.

A partir d’ara, a cada audició de sardanes em fixaré si al contrabaix hi ha un jove, que encoratgi la cobla i atregui joventut a la rotllana, com ho feia aquest diumenge, “l’Avi de la Verra”.