TOTS AL COLE

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Ahir va ser el primer dia de classe per milers de nens i nenes de la nostra comarca,  un dia amb unes connotacions emocionals que sempre recordaran.

L’olor dels llibres, motxilles i estoigs nous, les característiques de la nova tableta electrònica i l’esperit tafaner que porta a fer càbales amb la procedència dels nous alumnes o professors.

Obrir els llibres per darrera per veure com de difícils seran les matèries a assolir a final de curs, la distribució dels pupitres, les millores, si és que n’hi ha, del centre, tot i que en molt casos, malauradament, l’exercici consistirà en avaluar l’estat dels barracons.

Els petits ploren per fora, els grans ploren per dins, i tots celebren retrobar-se amb amics nous i vells.

Les activitats extraescolars, els horaris dels busos, el preu del menjador, les tutories en hores de feina; els pares tornaran al debat de cada any, sobre la qualitat de l’ensenyament, sobre el paper del mestres i, els més busca-raons sobre la eficàcia de la immersió lingüística i les lleis que ens vol imposar el no-govern que mana.

Però el que hauríem de tenir en compte tots plegats, és el paper que ha de jugar cadascuna de les parts: pares, mestres i alumnes, en aquesta feina, de vital importància per aquestes personetes, que són el futur.

L’ensenyament actual, vist des de fora, sembla mancat d’eficiència, sobre tot veient els resultats anuals de les diferents proves de competència, on es veu un clar desconeixem de temes bàsics en cultura general i el creixent interès per programes televisius de “realitat” amb dubtosa aportació cultural.

No és que el sistema de ensenyament cooperatiu, participatiu i molt proper no sigui necessari, però el desconeixement mostrat per molta joventut que ha acabat la ESO, és alarmant.

La cultura és un eficient conductor de diàleg, de compressió i de convivència.

La assignatura d’història, per molts inútil, guanya la seva importància quan veiem l’estat de la societat mundial actual.

Un bon coneixement del passat, sense els partidismes i les manipulacions que l’han distorsionat, els faria assabentar-se de les bestieses que els homes hem fet, els motius dels inicis de les guerres, les salvatjades de les dictadures o els crims comesos en nom de les religions i les banderes, cosa que ajudaria a minvar els fets cíclics que es produeixen i prevenir conflictes futurs.

I posats a innovar, no estaria de més que les mateixes escoles impartissin classes regulars als pares, “coaching” amb temes prou importants com la convivència, l’educació, la conversa amb els fills, el respecte o el comportament, perquè els pares han de fer la feina d’ensenyar els valors i l’educació que, juntament amb la cultura proporcionada pels mestres, els faci anar pel dia a dia amb el cap ben alt i se’ls hi obrin les portes del futur.

Ahir va començar el curs per tots, queden molts deures per fer.