PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
L’altre dia es va
presentar el cartell oficial de les Fires i Festes de la Santa Creu d’enguany,
amb un disseny innovador, cosa que ha aixecat opinions dispars i polèmiques
entre la gent.
Això ha passat gairebé
sempre que es fa un cartell d’algun esdeveniment en el que no hi surten
dibuixos tradicionals, de festa o símbols de la ciutat. I és que al gènere humà
li costa acceptar els canvis i tendeix a la critica gratuïta.
Un home gran i savi sempre
em deia que “a la boca i al flabiol se li fa dir el que es vol” i avui he sabut que
els disset músculs de la llengua son els més forts del cos humà. Per alguna
cosa serà.
El problema és que, abans,
els comentaris sobre qualsevol cosa no passaven de l’entorn familiar, potser a
la feina o en alguna tertúlia de bar; però ara, amb les xarxes socials, resulta
fàcil seure’s davant de la pantalla i escriure, moltes vegades de forma anònima,
allò que pensem amb mala baba o sense massa reflexió i aquest comentari, que
abans hagués quedat esvaït en la conversa i en dos minuts ningú recordaria, ara
es rebota, es comenta i es replica, arribant a moltes més persones de les que
ens podem imaginar.
Això sí, entenc que el
cartell dissenyat pel figuerenc Manel Gràvalos de l’estudi Visible, ben mirat resulta,
si més no, diferent.
Es pot arribar a veure
que representa una creu central, que juga amb els colors de la primavera, que
els barreja com a símbol de diversificació ciutadana i és cert que les lletres,
per la seva forma, col·locació i mesura, costen de veure. Però, partir d’aquí,
que la imaginació de cadascú faci la resta, que no tot té perquè tenir una
explicació.
Ja sé sap que, sovint,
ens costa acceptar el que és nou i trencador, bàsicament per la por que tenim a
allò que no comprenem.
Personalment no entenc
tanta polèmica si precisament nosaltres traiem profit i ens ventem de les idees
surrealistes d’un geni, tocat i excèntric, que ha creat obres admirades arreu
del mon que, en molts casos, pocs arriben a entendre.
Tampoc comparteixo el
posicionament dràstic de la gent quan opina que tal cosa és maca o lletja, ja
que allò que a algú li pot semblar certament bufó, un altre hi pot veure una
colla de defectes, perquè ja se sap que hi ha tants gustos com tonalitats té
l’arc de Sant Marti.
“Qui no te feina el gat
pentina”, deia la meva mare i a mi em sembla que aquestes converses, com també
diu un altre amic meu, son “parlar per no dir res”.
El que realment interessa
és el contingut del programa d’actes i d’activitats, que del 29 d’abril al 8 de
maig els déus ens guardin de la pluja i la tramuntana i que el sol es
reflecteixi en el cercle cromàtic del cartell per fer-nos veure la vida en alegres
colors, tot i que ja sabem que no seran mai al gust de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada