dimarts, 8 de desembre del 2015

EL TRESOR DE LA JOVENTUT


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

La visita d’en Lluis Llach, fa unes setmanes, a l’Institut Ramon Muntaner, em va permetre conèixer des de dins el seu Club de Lectura i veure com una trentena d’alumnes, sota l’eficient tutela del professorat, porten el pes de l’esdeveniment amb una maduresa admirable.

Poden semblar pocs, son menys d’un 10% de l’alumnat total, però vist fredament és un gran mèrit que trenta adolescents trobin temps, fora d’horari lectiu, per llegit un llibre, treballar-lo i finalment comentar-lo amb el seu autor, cara a cara.

Em consta que no és l’únic Institut de les nostres comarques que fa una activitat semblant, però tampoc no seria just que ara centréssim la nostra atenció només en aquests nois, per molt que la seva actitud ens meravelli.

Al costat d’aquests lletraferits hi ha altres alumnes que també deixen de costat hores d’oci i sortides nocturnes per aprofundit en experiments, en plànols o complexos sistemes informàtics que el dia de demà ens faran la vida més fàcil i segura.

Potser són minoria, segurament els “frikis” de la classe, o els rars de la colla, però son els que ens garanteixen una esperança de futur i ens porten a pensar que res està perdut.

Em sembla adient, aprofitant el tema, per encabir aquí que avui és el trenta-cinquè aniversari de l’assassinat de John Lennon, l’exemple d’un jove amb una infància complicada que l’hi va generar un caràcter difícil i que no era bo en totes les matèries, n’hi calia que ho fos, perquè va saber canalitzar la seva vida en allò per al que estava dotat i que, amb dedicació, va arribar a liderar un canvi important en el tarannà social de la època.

I també, aquest cap de setmana he assistit a Navata al la 3ª Trobada Solidaria, on artistes amateurs del poble i rodalies oferien un espectable tan digne com entranyable i allà vaig poder veure i escoltar a un grup de marrecs tocant rock dels setanta, unes adolescents cantant com àngels o un nen de curta edat rascant cordes a dalt l’escenari, entre d’altres.

Aquest joves han trobat temps entre escola i activitats, entre futbol i play station, deures i Facebook, per preparar una actuació per a un benefici social, sense res a canvi.

Tot plegats nois i noies que, com ho varen fer el mateix Llach o Lennon, cultiven el seu potencial, tenen inquietud per millorar-lo i esperit solidari, cosa que els farà, a ben segur, ser el pal de paller del pensament i del desenvolupament de la societat del futur tot i que, a hores d’ara, ells no ho sàpiguen.

Farts de la parlar de la generació “ni-ni”, tot plegat ens fa veure que encara queden escletxes on entra la llum.

Joventut compromesa, beneït tresor.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada