PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
La visita d’en Lluis
Llach, fa unes setmanes, a l’Institut Ramon Muntaner, em va permetre conèixer
des de dins el seu Club de Lectura i veure com una trentena d’alumnes, sota l’eficient
tutela del professorat, porten el pes de l’esdeveniment amb una maduresa
admirable.
Poden semblar pocs, son
menys d’un 10% de l’alumnat total, però vist fredament és un gran mèrit que
trenta adolescents trobin temps, fora d’horari lectiu, per llegit un llibre,
treballar-lo i finalment comentar-lo amb el seu autor, cara a cara.
Em consta que no és l’únic
Institut de les nostres comarques que fa una activitat semblant, però tampoc no
seria just que ara centréssim la nostra atenció només en aquests nois, per molt
que la seva actitud ens meravelli.
Al costat d’aquests
lletraferits hi ha altres alumnes que també deixen de costat hores d’oci i
sortides nocturnes per aprofundit en experiments, en plànols o complexos
sistemes informàtics que el dia de demà ens faran la vida més fàcil i segura.
Potser són minoria, segurament
els “frikis” de la classe, o els rars de la colla, però son els que ens
garanteixen una esperança de futur i ens porten a pensar que res està perdut.
Em sembla adient, aprofitant
el tema, per encabir aquí que avui és el trenta-cinquè aniversari de
l’assassinat de John Lennon, l’exemple d’un jove amb una infància complicada que
l’hi va generar un caràcter difícil i que no era bo en totes les matèries, n’hi
calia que ho fos, perquè va saber canalitzar la seva vida en allò per al que
estava dotat i que, amb dedicació, va arribar a liderar un canvi important en
el tarannà social de la època.
I també, aquest cap de
setmana he assistit a Navata al la 3ª Trobada Solidaria, on artistes amateurs del
poble i rodalies oferien un espectable tan digne com entranyable i allà vaig
poder veure i escoltar a un grup de marrecs tocant rock dels setanta, unes
adolescents cantant com àngels o un nen de curta edat rascant cordes a dalt l’escenari,
entre d’altres.
Aquest joves han trobat
temps entre escola i activitats, entre futbol i play station, deures i Facebook,
per preparar una actuació per a un benefici social, sense res a canvi.
Tot plegats nois i
noies que, com ho varen fer el mateix Llach o Lennon, cultiven el seu potencial,
tenen inquietud per millorar-lo i esperit solidari, cosa que els farà, a ben
segur, ser el pal de paller del pensament i del desenvolupament de la societat
del futur tot i que, a hores d’ara, ells no ho sàpiguen.
Farts de la parlar de
la generació “ni-ni”, tot plegat ens fa veure que encara queden escletxes on
entra la llum.
Joventut compromesa,
beneït tresor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada