dimarts, 10 de novembre del 2015

EL GREUGE DEL SÍNDIC


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Vagi per endavant que amb prou feines conec en Francesc Canet, que mai ha estat professor meu i que la nostra relació es pot anomenat literalment de “saludats”, que es exactament el que hem fet el parell de cop que hem coincidit.

Malgrat això, sempre he tingut excel·lents referencies d’ell, tant com a professor, com a gestor, polític i, sobre tot, com a persona.

Comentaris positius que m’han arribat de col·lectius que solen ser d’alt risc, com els companys de feina i els ex-alumnes. Fins i tot recordo, en la meva edat adolescent, que era dels pocs professors que rebia bones critiques dels meus amics.

Quan vaig saber que era candidat a ser el nou Síndic de Greuges de Figueres vaig pensar que era una bona elecció, ja que sempre he sentit anomenar la seva facilitat de diàleg, discreció i bon criteri.

Però, com a hores d’ara tots deuen saber, ha passat que tres regidors han votat en contra del seu nomenament i tot s’ha anat en orris

Malgrat que hagués pogut accedir igualment al càrrec, el Sr. Canet ha demostrat, un cop més, el seu bon criteri al refusar-lo, perquè no es pot ser Síndic de tothom, si tothom no hi ha està d’acord.

I el pitjor de tot plegat és l’evidencia, com no podria ser d’una altra manera, de que el vot contrari d’aquestes persones no obeeix a criteris objectius, sinó al fet que de el proposat havia estat diputat amb un sigles antagòniques.

Com deia un bon amic ja traspassat, “sempre que passa igual succeeix el mateix” i les ordres dels partits, que no dormen ni en les ciutats petites, han fet saltar, un cop més, la regla bàsica per la que varen escollir aquestes persones, que no és altra que la defensa dels nostres interessos.

La gestió municipal, com s’ha dit un munt de vegades, no hauria de servir-se de colors, de sigles o de directrius forasteres.

La política de poble la fem entre tots, entre tota la bona gent que vol ajudar, afegint el sentit comú a les ganes de treballar i ajuntant colzes per objectius comuns.

No és qüestió ara d’assenyalar personalment aquests tres regidors, perquè vist com funcionen les coses, estic convençut que hagués passat el mateix si la situació hagués portat un candidat d’un altre color polític.

El problema és l’ordre establert, el poder a qualsevol preu, la política com a negoci i veure l’oposició com enemiga, refusant per sistema tot el que de bo els podrien aportar. Cosa que va en detriment de tots els ciutadans.

Malauradament alguns encara no ho han entès i, aquest cop, la seva actitud, barroera, hipòcrita i antisocial, ha privat, a tots els figuerencs del que, a ben segur, hagués estat un magnífic gestor dels problemes quotidians de la ciutat.

Un greuge per tots, i, ara, sense Síndic a qui recórrer.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada