DE TOTA LA VIDA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Vivim temps en que els negocis obren i tanquen ràpidament. Només cal fer una volta pel centre i veure que aquell establiment de tota la vida ja no hi és, que el local ha quedat buit o que ha obert un de nou que, malauradament, canviarà d’activitat en poc temps.

Però en mig de tot plegat, podem trobar un oasi en uns quants restaurants de la nostra comarca, tant a ciutat com als pobles, que fa molt de temps que segueixen oberts.

Només cal mirar les darreres pàgines d’aquesta setmanari per retrobar noms d’aquells que recordem de petits, que ja hi anàvem de joves, i que encara estan en actiu.

Passa el temps i veuen passar de reüll als que han volgut emular les formules del mestre de Cala Montjoi i que han sigut efímers, perquè de genis només en surt un de tant en tant.

I mentre que els que serveixen plats grans i tall petit, fusions estranyes i química van obrint i tancant, les fondes de tota la vida segueixen amb pas ferm, el cap ben alt i el menjador ple.

Ajuda força el fet que vivim en un indret excel·lent per trobar bons productes frescos i de temporada, ideals per fer la cuina que les àvies empordaneses, sàvies elles, varen consolidar molt abans que algú pensés que a una esferificació se l’hi podia dir menjar.

Negocis que sobreviuen malgrat els nous temps, les crisis i la fiscalitat, compartint espai amb noves formules, vingudes de fora, també exitoses, però amb altres sabors, formats i preus.

Contínuament podríem esta anomenant fondes comarcals que compleixen una colla

d’anys rere els fogons, però aquesta setmana ens toca parlar d’un clàssic, de tot un record, perquè ja fa mig segle que l’avi Salvador, va obrir l’Empòrium de Castellò d’Empuries, servint esmorzars i àpats senzills, i ara poden presumir de que, cinquanta anys més tard, estan preparats perquè la quarta generació faci el salt d’un negoci que ha sabut modernitzar els plats sense perdre essència, capaços d’oferir una carta increïble, reconeguda arreu, però conservar el menú dels orígens, de tenir un gran celler plasmat en una carta de vins guardonada i seguir donant un tracte familiar.

I per aconseguir tot això hom sap que només hi ha un secret, que coneixen prou be els del ram i que no és altre que llevar-se d’hora, molta feina, ganes, il·lusió i aposta ferma per un estil de fer les coses.

Un munt de restaurants empordanesos porten tota una vida remenant olles, servint plats, creant il·lusió, despertant els sentits i repartint felicitat.

I això és quelcom que hem de celebrar tots, perquè les empreses familiars de tota la vida són models a seguir, no hi ha millor exemple vital que pares i fills colze a colze, el maridatge de la experiència amb les noves idees, el secret per perdurar i perfeccionar els oficis.

Pals de paller del país, lliçons de vida, de tota la vida.