PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Ens ventem de que som un dels pocs països bilingües, que som capaços
de expressar-nos en dues llengües d’una forma tan natural que fins i tot no ens
n’adonem del canvi.
Però ara que acaba el curs escolar, un informe oficial diu que la
mainada actual, tot i demostrar un coneixement mínimament acceptable en moltes
matèries, presenten un nivell de lectura i escriptura molt per sota del que
seria desitjable, en els dos idiomes.
I no és culpa de la immersió lingüística, ni de la LOMCE, ni dels
professors, -sempre defensats i reconeguts en aquestes ratlles-, sinó de les
formes aplicades, des de fa anys, pels gurus de l’educació, que prioritzen la
convivència, els valors, les visites culturals, les experiències vitals i d’altres
coses semblants, que estan molt bé, però que potser xuclen temps per aprofundir
en ortografia.
Entenc que hem de repartir les culpes amb les noves tecnologies, que les
paraules llargues en els missatges de mòbil fan mandra, que els tuïts tenen un
espai limitat, que els correctors del Word ajuden a no pensar, però la realitat
és que costa trobar un escrit informal que no estigui ple de faltes
ortogràfiques i no d’aquelles puntuals i disculpables, com la “v” punyetera que
ha de ser una “b” o aquell accent que s’hauria d’obrir enlloc de tancar o
aquell plural mal aplicat, parlem de faltes molt greus o de paraules escrites
gairebé com sonen.
En aquest col·lectiu no hem d’incloure a gent amb certa edat que,
lamentablement, no varen poder rebre una educació completa o que, per imposició
de l’època, la van tenir exclusivament en castellà, tot i que a ells els hi
podem envejar el nivell en aquesta llengua.
Fixeu-vos en molts dels nouvinguts de països sud-americans, que segurament
no han tingut la oportunitat de cursar estudis superiors, però que tenen una
riquesa lingüística en castellà que ja la voldrien la majoria dels nostres
diplomats en ESO.
I és que, des del punt de vista d’usuaris de l’educació, veiem que les
escoles s’afanyen en proclamar mètodes revolucionaris i ensenyament trilingüe,
però que a final de curs, segons aquest informe, resulta que els alumnes que
han acabat els estudis no han complert els mínims en cap dels tres.
Els coneixements de matèries com ciències, matemàtiques, música, medi,
geogràfica, historia, etc. són molt importants, però tant o més ho és la seva divulgació.
I això no és possible si no hi ha un domini de la llengua i l’escriptura; de la
mateixa manera que tampoc es pot aprendre si la lectura no és fluida.
I, a més a més, facilita la paraula i l’expressió oral i ja se sap que
parlant la gent s’entén i al món actual li cal entesa i diàleg.
No volem que el llegir ens faci perdre l’escriure, sinó que els
nostres joves assoleixin un nivell de domini acceptable en les dues matèries,
perquè la riquesa en l’expressió és un bon indicador del grau de civilitat d’un
poble.
