PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
El present i el futur depenen de l’electricitat, fins i tot el més
ecologista carrega el mòbil, usa l’ordinador, agafa el tren o s’escalfa un got
de llet. La vida està endollada, els cotxes elèctrics són l’alternativa a la
contaminació i el reforç de la xarxa és un fet indispensable per a una
modernitat de la que tots ens en servim.
L’electricitat és la font d’energia més neta i menys contaminant i, a més,
la natura ens la pot proporcionar sense extreure-la-hi, sense malmetre els
elements, sense por a que s’esgoti.
Ens enrabiem per una MAT que teníem clar que no aturaríem, i no vàrem tenir
l’habilitat de potenciar alternatives que teníem a l’abast, per intentar evitar-la.
Em sobte no veure cap moviment ecològic que protesti contra les Lleis que
els governs apliquen sobre les energies domèstiques, que lluny de subvencionar
les plaques solars, inventen tarifes pel lloguer de la xarxa i no estimulen als
inversors a què apostin per convertir terrenys abandonats en hortes solars, pagant
la energia tard i malament.
Similar problema amb els generadors propulsats per energies alternatives,
que podrien cobrir part de les necessitats elèctriques de granges i empreses. Cap
ajuda, només problemes, però cap veu s’alça per protestar, passivitat
incomprensible.
Està clar que els polítics, amb aquestes decisions no preserven el futur
del planeta, sinó el seu propi, perquè ja se sap que molts d’ells solen acabar
“endollats” a les empreses del sector.
I per fer l’ullet als verds, els entabanen amb Lleis absurdes com la de
Costes aplicada on no n’hi ha o el PRUG del Cap de Creus, que restringeix
severament la navegació de lleure a la zona -quan en realitat, amb un us
d’escassament trenta dies l’any difícilment la malmenaran-, però que queda bé
de cara a la galeria i només afecta al turista, que no vota, però obliden el
mal que poden fer al sector turístic de la nostre zona, que és un dels pilars
de l’economia; i no parlem de les desenes de normes absurdes que aturen emprenedories
i fan la traveta a bons projectes.
I en canvi, l’energia eòlica és rebutjada per un impacte visual que pocs
entenen, ja que creiem preferible veure un molí de vent camuflat i modern que
una torre elèctrica o una xemeneia.
Ara diuen que alguns municipis es podran beneficiar d’ajudes per calderes
de biomassa. Estarem amatents, potser és una bona noticia, potser és un altre
pedaç per tapar boques.
Els moviments ecologistes han fet grans coses, aquests dies recordem quan
varen salvar els Aiguamolls de l’especulació, però ara topen amb estratègies
governamentals que els fan anar per on volen, perquè no hi ha una estructura
naturista forta i seriosa que treballi amb sentit.
Podríem tenir un país que fos el paradigma de la economia sostenible, amb
una climatologia ideal i, com pregonaven algunes entitats, amb bons arguments
per atraure el turisme i la indústria.
Ecologia, progrés i negoci no han de ser incompatibles, la sostenibilitat
els hauria de fer inseparables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada