PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
És
cert que, a l’estiu, poques vegades es pot trobar la badia de Roses tan calmada
que quan s’hi navega és com es tallés un pastis d’aniversari, com si la mar,
amb una quietud exagerada, ens volgués entregar la seva virginitat, com caminar
sobre la neu recent caiguda, abans que ningú.
Diuen
que només passa el primer mes de l’any i que la calma que omple l’ambient fa
que al navegant li costi botir les veles, que les roques, habitualment
submergides, treguin el cap per mostrar-nos les restes de les llevantades de la
tardor ja que el nivell del mar queda molt per sota del que és normal degut a
una sobtada i previsible pujada de la pressió atmosfèrica; són les anomenades minves
de gener.
El mes
en que els gats miolen buscant conquesta i el verd del camp es fa fonedís
Ja ho
deia Joan Maragall en un poema amorós, en català antic, que era com tenir, al
mig de l’hivern, la primavera i les va utilitzar per descriure un estat d’ànim,
que, com un oasis en mig de la tristor, com una escalfor en mig de la fred, ens
empeny a l’enamorament.
Un fenomen
que fa que sembli que al mes de gener tot quedi petit, fins i tot els seus trenta-un
dies, que costen de passar, quan les despeses de Nadal ens passen factura i ens
minven els comptes.
Minvar
és empetitir, és reduir, contraure, escorçar.
Al gener
comença a minvar la foscor i fa els dies més llargs, però amb tonalitats
grises, que ens minven la moral i ens entelen els vidres, duent-nos a un
ambient que conviden a la mandra i al recolliment.
I a
més a més, ahir era el “Blue Monday” el dia que, segons dels americans, es pot
considerar el més trist de l’any, però segur que no per a tothom.
Un mes
que ens està costant de pair, quan veiem com minva la tolerància, la llibertat,
la pau, i que, malgrat els pegats de darrera hora, uns polítics matussers minven
la il·lusió de molts de catalans.
Deixar
de minvar és pujar, créixer, després de tocar fons cal sortir a superfície i reflotar.
Les
flaones ja són als aparadors, quatre dies i tindrem la careta posada i la
gresca a punt, en poc temps endraparem calçots i caçarem espàrgols, i mentrestant
solcarem la mar en calma i ens posarem a recer de tempestes i gelades, tot
esperant la flor de primavera que, després de minvar, florirà perfumada per
fer-nos veure la vida en colors i, com deia el mateix Maragall, esclatar en
verdor les branques nues i omplir-nos la casa de clarors.
