dimarts, 25 de novembre del 2014

ARTISTES DE VERITAT


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

No m’agraden gens els articles que es redacten com una notícia, o els que semblen una redacció infantil, però de vegades, per dir coses sobre esdeveniments concrets, costa trobar el sentit alternatiu i val més anar pel dret.

Dissabte vaig tenir el goig d’assistir a la segona trobada solidaria d’artistes.

No es va fer al Madison Square Garden, sinó a la sala del Centre Cívic de Navata, no ho va organitzar en Bob Geldof, sinó el fuster del poble, no tenia el recolzament del seu govern, sinó del Barri dels Horts de la Creu, no ho patrocinava una marca de begudes de cola, sinó les empreses de la zona amb l’Ajuntament, no es pagava la entrada amb cèntims, sinó amb menjar o joguines i els beneficis no eren per a organitzacions llunyanes, sinó per la Creu Roja i Càrites de Figueres.

Per l’escenari no varen desfilar en Bono, ni One Direction o l’Steve Wonder, sinó un mag simpàtic, una flauta tendre, uns poemes musicats, un pare i un fill entonant ranxeres, un duet de vent molt jove, uns cunyats ben avinguts, uns musics medievals, uns altres més barrocs, una coral d’Institut, uns vells amics roquers, una escola de nens musics, una veu angelical, una família nombrosa sencera, un marrec que amb prou feines arribava a abraçar la guitarra, una pianista encisadora, una colla de pre-adolescents sorprenentment satisfets, unes veus ben conjuntades, els castellers al carrer amb l’enxaneta més petita del mon i un saxofonista amb el cor més gran que l’instrument. Tots veïns i amics, aficionats que per un dia varen deixar la vergonya arraconada i que, en alguns casos, per primer cop varen mostrar en públic allò que varen dir que mai sortiria de casa.

I la gent del poble, els parents, els nens i els avis, que omplien la sala com si els hagués convocat el Foraster de TV3, varen aplaudir amb ganes, l’esforç i el sentiment d’aquesta gent amateur, del veí que per un dia es va treure la granota de treball, la corbata o el davantal, va empassar saliva, i va pujar a l’escenari, per una bona causa.

Per ser músic, mag o poeta cal tenir un do especial, una habilitat innata o una llarga carrera d’estudis i assajos. Ser artista, per definició, és algú que crea art i que la seva obra commou o emociona.

Dissabte, a Navata, la gent corrent es var convertir en artistes de veritat ja que amb el seu cop amagat ens varen tocar la fibra.

Més enllà de la qualitat, que va ser sorprenentment alta, el més emocionant de les més de quatre hores d’espectacle ben presentat i que feia goig, va ser veure la satisfacció de la gent i el mostrador ple de joguines i menjar.

I a aquell ministre innombrable, que vol pujar més l’IVA dels espectables, l’hi haig de dir que per coses com aquestes hi estic d’acord, ja que si per mi fos l’any vinent el doblaria, en lloc d’un paquet d’arròs, una llauna o una joguina per entrar, n’hauríem de dur dos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada