dimarts, 14 d’octubre del 2014

NOUS TEMPS, ALTRES NEGOCIS, VELLES CIUTATS


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

La recent inauguració d’una fleca-granja a Figueres ha provocat que, en els diaris i les xarxes socials,  s’hagi obert un debat sobre la seva forma de fer negoci, ja que alguns la consideren una amenaça pels forns de tota la vida, que veuen com, tot i el seus esforços, no poden equiparar-se en preu –tot i anar sobrats de qualitat- i veuen perillar els seus negocis.

Però no estem davant d’una situació nova.

Hi han varis col·lectiu a Facebook en els que els seus membres més actius parlen de records i sovint hi posen fotografies de llocs i botigues del passat i amb això ens fan veure com s’ha transformat la ciutat amb el pas de les dècades.

El rovell de l’ou ha canviat la seva fisonomia, les antigues botigues han deixat pas a la impersonalitat de les grans cadenes i, -tot i que encara n’hi ha que resisteixen-, la crisi i la volatilitat de la moda, fa que la gent busqui preu i varietat.

Les botigues de queviures o les bodegues han sucumbit a les grans superfícies i cadenes de supermercats.

Tot darrera van les botigues de regals i parament de la llar, que es van convertint en macro-botigues asiàtiques, acompanyades dels colmados i bars d’africans i sud-americans, que obren a tota hora i tots els dies.

És evident que, si compleixen les normatives i paguen els seus impostos, -cosa que hem de suposar que controlen les autoritats competents-, tothom té dret a exercir i guanyar-se les garrofes honestament.

La oferta i la demanda en estat pur, qui busca preu envers qui busca excel·lència i l’èxit sempre per qui troba l’equilibri entre la seva clientela.

El cert és que la ciutat ja no és la mateixa, no només per l’evolució dels negocis, les cases del centre ja no les habiten les famílies benestants i amb prou feines algunes es mantenen en peus dignament i quan cau el sol i les botigues tanquen, no venen ganes de passejades nocturnes.

Si busquem entre les fotos de les publicacions d’aquestes xarxes socials, ens en adonarem que els canvis s’han produït sempre i no només en les botigues, també en la moda, en els oficis, en el tarannà o els costums.

Aquesta nova fleca és només un pas més d’una evolució que no ens és exclusiva i que no s’atura.

Els uns, potser els més carregats d’anys i records, utilitzant el dret a l’enyor, seguiran pensant que sempre temps passats foren millors.

Els altres, pujats al carretó dels canvis, en diran bé de tot plegat.

I els que tot ho volen entendre, divagaran entre que si ens hem adormit, que si la culpa es de la globalització, dels governants, de la mobilitat o de la manca de previsió.

Però potser no cal buscar mes enllà dels nostres nassos, al cap i a la fi, som nosaltres que els que decidim, a l’hora de triar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada