PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
La vida passa molt de pressa i quan arriba
el moment en que ens en adonem que el temps ens fa cada cop més rics en records
i més pobres en futurs, ens veiem grans.
El nostre cos viu noves transformacions,
com ens va passar a l’adolescència, però amb la diferencia que aleshores no ens
en vàrem adonar.
Alguna part del cos ens grinyola, ja no
ens podem moure com abans, ni memoritzar el mateix, ni tenim idèntica capacitat
de concentració.
Però també és cert que la experiència ens
ajuda a que les nostres decisions siguin les encertades o que les difícils situacions
que ens barren el camí, per ja viscudes, ens siguin menys traumàtiques.
Que important és la capacitat
d’entendre que el pas del temps no té aturador i que és maco estar a dalt de la
carrossa dels dies, els mesos i els anys per recórrer la vida com una processó
de realitats.
Saber portar les arrugues amb
naturalitat i adequar-se al pas del temps sense perdre l’essència, aprendre de
les novetats sense oblidar els orígens i sobre tot no canviar les formes ni els
costums per intentar semblar allò que ja no som.
Si res no hi podem fer, que tot flueixi
amb naturalitat; les limitacions només ens alentiran.
Ni els cabells blancs, ni les clarianes
al front, ni les dioptres han de ser obstacles.
El temps ens regala situacions, algunes
de les quals se les podia estalviar, però moltes altres que ens fan veure que
les passes fetes no han estat en va, ni s’han esborrat i que les llavors
sembrades, han arrelat.
Aquesta serà la nostra glòria o el
nostre infern quan ens manqui el batec, l’essència del que haguem deixat enrere,
el record dels que ens han conegut, la bona feina feta, tots els que haguem estimat.
I quan la memòria, traïdora i mala
companya, en saber-se plena, esborri el més immediat i, aliada amb la nostàlgia,
ens recordin coses viscudes fa anys i ens facin repetidors d’històries, segur
que algú ens entendrà i les escoltarà com el primer cop.
Hem d’aprendre de la vida i les seves
etapes, com s’aprèn dels viatges que ens omplen de coneixences, paisatges,
colors, olors i sabors.
Aquest cap de setmana algú ha bufat moltes
espelmes i està content perquè entén que la existència és com una escala i els
anys són esgraons que, malgrat ens costin cada cop més pujar-los, sap que ens
duen a les millors vistes de la vida, gaudint de cada replà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada