dimarts, 14 de maig del 2013

SPEAK LAPANGLISH


PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
 
Els “peperos” aragonesos volen tocar la pera i s’inventen un idioma perquè no sigui dit que ells parlen català i nosaltres posem el crit al cel com a puritans de la nostra llengua però al mateix temps ens contradiem destrossant-la contínuament amb abreviatures, anacronismes, castellanismes i anglicismes que ens omplen el dia a dia sense adonar-nos, com un virus que ens fa una sonora metàstasi.

Sense anar més lluny, l’altre dia em llevo de bon matí escoltant per “FM” en Manel Fuentes i el seu programa matinal que li diu “MCR”, després havia de desplaçar-me lluny i no volia agafar la “N-II” perquè es perillosa, ni la “AP-7”, perquè em cansa conduir si vaig més enllà de “BCN”, així que vaig anar amb “AVE”, pel camí em varen posar un “DVD”, mentre amb la meva “tablet” contestava els “e-mail” i mirava els darrers “twits”; al vespre, en un hotel -que no tenia “spa”-, la “TV”, que era “HD”, però no “3D”, només sintonitzava la “TDT”, per la qual cosa no podia veure el Barça, ja que l’emetien en “Pay per view” llavors vaig voler connectar el meu “PC”, per intentar veure’l per “internet” però el “Windows” no obria el “WIFI”, així que vaig haver d’escoltar-lo en el meu “Smartphone”, amb connexió “3G”. Vaig sintonitzar la transmissió d’en Puyal, que l’anomena la “TDP” i allà, en la narració, va parlar de no se quants “corners”, que en Piqué va fer unes “hands” i que la pilota se’n va anar “fora de kick” quan en Messi estava en “offside” i, en acabat, abans de dormir, vaig rebre un “SMS” de la meva filla, que em preguntava el perquè (“pq”), de no se què (“nsq”) mentre que la meva dona, mitjançant un “WhatsApp” em deia que m’estimava amb un “tm” i un “Emoji” que era un cor que reia.

Esta clar que per definir aquest idioma haurem de demanar consell a la nova “Acadèmia Aragonesa de la Llengua” (crec que en “Lapanès” s’escriu així).

No m’estranya que la meva mare, ja molt gran, no hi entengui res. Tot i que de vegades jo tampoc l’entenc a ella quan diu: “teflic, he anat a comprar lilaines i he trobat una romeguera, l’hem fet petar i he vist que estava molt escotorida”.

Amb tot plegat entenc que estiguem patint pel futur dels català-parlants perquè la llengua se’n va en orris i no només per l’arribada de forasters o l’amenaça de governs centralistes, sinó també davant la invasió de formes noves i paraules adoptades, que ens fem nostres sense preguntar-nos perquè.

Ho tenim malament si fins i tot els més radicals, per promoure el us del català no demanen calma, sinó “Keep calm”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada