PAISATGE

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

És diumenge al matí, el sol s’ha llevat i malgrat la fred, el dia és clar i demana aprofitar-lo, l’escalfor del llit és el dimoni que s’alia amb la mandra i fa recular les bones intencions, però perd la partida.

Una excursió sense programar pot ser la formula de sentir-se viu, de veure els problemes passar, obrir la ment i, sobre tot, la gana, L’Empordà és un catàleg de paisatges, olors, colors i formes, on escollir el nostre moment de felicitat.

Pocs kilòmetres i arribem a Garriguella, allà enfilem fins a Vilamaniscle on hem de deixar l’asfalt, el camí no és propici per qualsevol vehicle i es fa dur, però s’ho val. Una estona de salts i xarboteig i arribem a la conclusió de que la drecera és massa feixuga, a vegades 4 x 4 no fan setze i és millor no malmenar els ni els vehicles, ni els camins; malgrat la temperatura, una caminada ens farà be.

Continuar a peu fins el destí, el vent és fluix però talla, entra de cares i t’omple els pulmons; els turmells pateixen, el cor batega amb marxa llarga.

Estem al Puig dels Esquers i només ens cal aixecar el cap i girar 360º graus per gaudir de l’espectacle: Rabós, Espolla, Colera, Llança...; mar blava i terra de pegats de verds diferents, paisatge bucòlic als nostres peus.

Malgrat la temperatura la sang s’escalfa, és l’orgull d’haver nascut aquí, on els campanars és parlen, la plana s’amaga sota la muntanya, la mar balla amb les roques.

Podria ser a algun altre lloc, el camí ens podria haver dut més cap aquí o més cap allà, tant se val; Google Earth en directe i sense endollar.

Deixem el camí, tornem cap a casa amb marxa fina i planera, saludem els poblets que fa una estona eren punts diminuts i ens acostem a la capital.

Canvi de xip, ara toca carreteres plenes de cotxes, meuques a les rotondes, una macro-presó, línies d’alta tensió, trens d’alta velocitat amb ponts impossibles i la carena ennegrida que ens recorda temps de calor, foc i angoixa.

Tornem a la realitat, toquem de peus a un altre tipus de terra, menys agradable, més dura, ingrata al caminar.

Una parella d’adolescents enamorats es petoneja d’amagat en un banc de la Rambla, encara hi ha esperança.

Ens espera l’escalfor de la llar, quatre calçots amb unes xuixes, li posarem una flaona de postres, un xarrup de moscatell i una migdiada de records en forma de Power Point.

Cal poca cosa per acostar-se a la felicitat.