LLADRES I SERENOS

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

Acabat el dia, estava pesant figues davant el llibre de torn, amb la televisió engegada. Entre cops de cap, veia de reüll un episodi de qualsevol sèrie d’investigadors d’aquesta que ara ens omplen la programació i que es fan difícils de diferenciar.

L’escena anava que un dels policies perseguia àvidament un presumpte malfactor pels carrers de no sé quina ciutat americana.

Entre parades de fruita que varen caure -es veu que allà les posen a les voreres per fer entrebancar els fugitius-, el policia, que sempre és molt més ràpid, va enxampar el lladre i tot i que aquest últim no va posar massa resistència, l’agent li va ventar un parell de mastegots que el va deixar inconscient. Més tard a les dependències policials, el comissari de torn va amenaçar el sospitós de mala manera fins que va confessar i, ja entre somnis i ronquets, vaig poder percebre que el diuen a la presó de forma incondicional i tots es felicitaven.

Potser és que aquí vivim en un altre món o la televisió ens enganya o és que jo estava dormit feia estona i tot plegat ho he somniat, però si traslladem aquesta situació al nostre país, d’entrada el lladre costaria més d’atrapar, no s’ensopegaria amb cap parada sinó amb un esbornac de la vorera i denunciaria a l’Ajuntament, el policia miraria de no fer-li mal, perquè sap que si el toca li costarà una represàlia mediàtica, un cop a comissaria li donarien un entrepà i li demanarien si us plau que confessés, que les càmeres graven i després tot són problemes i finalment, tant si confessa com si no, el jutge, tot i que fos la cinquena vegada que el veu, el deixaria anar en “llibertat amb càrrecs”, que es el mateix que dir, “fins a la sisena”.

I mentrestant augmentaran els robatoris en violència, seguirem patint cada cop que passem per un carrer fosc, quan els nostres fills es desplacin de nit i mirarem a dreta i esquerra quan sortim de casa.

Així van les coses, uns reparteixen sobres i governen i altres que es troben una targeta de crèdit i l’utilitzen per comprar menjar de primera necessitat se’ls dicta presó de bones a primeres.

Val més acabar el dia amb un bon llibre, tancar la tele i dormir, això si, amb un ull obert, no fos cas.