L'ESSÈNCIA DEL NADAL

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

Fa quatre dies preníem banys a mar i ja tornem a tenir el Nadal aquí, amb els tòpics característics i l’obligació de ser feliços.

Ja podem dir que no ens van les festes religioses però segur que acabarem posant les boles a l’arbre amb pessebre i caganer; podem proclamar el nostre ateisme però segur que hem enviat felicitacions, ni que siguin digitals; podem vestir-nos d’agnòstics però ens trobarem esperant els Reis.

Fins i tot els nous vinguts de països freds, on dubten de la virginitat de Maria o els procedents de països més càlids que només consideren a Jesús un profeta, acaben compartint festa amb els cristians.

Ara hauríem de comprendre que aquells musulmans que en ple estiu no mengen ni beuen a la llum del sol, només ho fan per celebrar les seves festes particulars, com nosaltres, en la majoria del casos allunyats de fanatismes.

En el nostre cas la cosa s’havia sortit de mare i el que hauria de ser una festivitat religiosa, s’havia convertir en una parafernàlia on només contava el consumisme i els bons sentiments de plastilina.

Però la crisi també fa canviar la fisonomia de l’esdeveniment. Des de la pobre lluminària d’alguns carrers, els pocs sopars d’empresa -les que encara estan obertes-, els escassos aguinaldos, -pels que encara tenen feina-, la revocació de la dita de que “Per Nadal, qui res estrena, res no val”, la loteria que no s’ha venut, fora gambes i ben retrobats els canalons i la carn d’olla, que per culpa d’uns quants “frescos” pararem taula amb més congelats.

Tornem a la essència primitiva del Nadal, que és la celebració i la família

Lamentablement, els que més ho notaran serà la mainada que, allunyats de la realitat com ho estàvem nosaltres a la seva edat, veuran que aquest any el Tió cagarà lilaines de poc import, que els Reis portaran les alforges mig buides, i més d’un pensarà que no s’ha portat tant malament.

Però una cosa se l’hi ha de reconèixer al Nadal i es el esperit que ens posa en la obligació de fer bona cara, de creure’ns millors persones del que realment som i pujar-nos la moral, esperançant-nos de que l’any vinent serà molt millor.

Tant de bo que aquesta essència durés tot l’any.

Així que, ens agradi o no, bon Nadal a tothom i gaudim el que puguem, que sense adonar-nos tornarem a l’estiu.