PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
La realitat demana fotre
canya, parlar de ministres amb el “cap Wert”, fatxes i retrògrads, de polítics
partidistes que es varen posar la pell de xai per poder tenir majoria, d’altres
insolidaris que ara no volen entrar al govern per no haver d’assumir
responsabilitats, dels corruptes. Tots plegats son el càncer que ens mata econòmicament,
però no és el pitjor.
Encara ens ve present
el sotrac que ens va tenir el dia que vàrem saber que la malaltia s’havia
allotjat en el seu petit cos.
Els que teníem fills que
compartien pupitre amb ella, berenars a la sortida de l’escola, tardes de jocs
o les festes d’aniversari, ens vàrem posar a la pell d’aquells pares
desesperats, no ens podíem treure de cap el seu tràngol i patíem pel futur d’aquella
nena de poc més de 3 anys.
Aquells temps viscuts
ens varen fer adonar que el seu cas no era únic, que el nombre de gent afectada
era molt superior al que haguéssim pensat mai.
Sortosament avui la Sònia
és una noia feliç, que fa una vida normal, com qualsevol altre persona de la
seva edat i això ens fa feliços, tot i que el record d’aquell patiment ens fa
estar alerta, i no oblidar-nos de la espasa de Damocles que en qualsevol moment
pot caure als nostres caps.
La Sònia estudia
medicina per poder algun dia emular els herois que varen fer fora el mal
del seu cos menut, ella va ser més forta, ells varen ser més llestos i ara voldria
ser més sàvia, per poder donar a altra gent el que ella va rebre.
Demà, com ahir, no ho
podrà fer sola, li caldran noves eines i nous coneixements, que vol dir més
investigació. Una despesa que avui les administracions no poden/volen afrontar.
Ella va tenir sort dins
la seva desgràcia, la que no varen tenir molts altres que han deixat famílies destrossades,
records humils i penes infinites amb el dubte de si es podria haver fet més,
amb altres mitjans.
En mig de la situació
que vivim arriba La Marató de TV3 amb una bafarada que ens fa veure que la vida
és millor que tot això i que per viure-la cal estar-hi, que la salut no entén
de misèries ni riqueses, que el patiment no distingeix nacionalitats ni d’idiomes,
que la vida és vida, aquí o allà.
El proper diumenge un
munt de pobles i associacions empordaneses organitzaran actes per recaptar, d’altres
farem aportacions i entre tot ajudarem a posar els mitjans per superar quelcom
pitjor que la crisi i procurar que el percentatge de Sònies segueixi creixent.
I això no s’aconsegueix
en quatres gambades, es una carrera de fons, és una Marató, en la que no podem
caminar mai sols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada