dimarts, 11 de desembre del 2012

CÀNCER MARATONIÀ


PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
 
La realitat demana fotre canya, parlar de ministres amb el “cap Wert”, fatxes i retrògrads, de polítics partidistes que es varen posar la pell de xai per poder tenir majoria, d’altres insolidaris que ara no volen entrar al govern per no haver d’assumir responsabilitats, dels corruptes. Tots plegats son el càncer que ens mata econòmicament, però no és el pitjor.

Encara ens ve present el sotrac que ens va tenir el dia que vàrem saber que la malaltia s’havia allotjat en el seu petit cos.

Els que teníem fills que compartien pupitre amb ella, berenars a la sortida de l’escola, tardes de jocs o les festes d’aniversari, ens vàrem posar a la pell d’aquells pares desesperats, no ens podíem treure de cap el seu tràngol i patíem pel futur d’aquella nena de poc més de 3 anys.

Aquells temps viscuts ens varen fer adonar que el seu cas no era únic, que el nombre de gent afectada era molt superior al que haguéssim pensat mai.

Sortosament avui la Sònia és una noia feliç, que fa una vida normal, com qualsevol altre persona de la seva edat i això ens fa feliços, tot i que el record d’aquell patiment ens fa estar alerta, i no oblidar-nos de la espasa de Damocles que en qualsevol moment pot caure als nostres caps.

La Sònia estudia medicina per poder algun dia emular els herois que varen fer fora el mal del seu cos menut, ella va ser més forta, ells varen ser més llestos i ara voldria ser més sàvia, per poder donar a altra gent el que ella va rebre.

Demà, com ahir, no ho podrà fer sola, li caldran noves eines i nous coneixements, que vol dir més investigació. Una despesa que avui les administracions no poden/volen afrontar.

Ella va tenir sort dins la seva desgràcia, la que no varen tenir molts altres que han deixat famílies destrossades, records humils i penes infinites amb el dubte de si es podria haver fet més, amb altres mitjans.

En mig de la situació que vivim arriba La Marató de TV3 amb una bafarada que ens fa veure que la vida és millor que tot això i que per viure-la cal estar-hi, que la salut no entén de misèries ni riqueses, que el patiment no distingeix nacionalitats ni d’idiomes, que la vida és vida, aquí o allà.

El proper diumenge un munt de pobles i associacions empordaneses organitzaran actes per recaptar, d’altres farem aportacions i entre tot ajudarem a posar els mitjans per superar quelcom pitjor que la crisi i procurar que el percentatge de Sònies segueixi creixent.

I això no s’aconsegueix en quatres gambades, es una carrera de fons, és una Marató, en la que no podem caminar mai sols.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada