L'ESSÈNCIA DEL NADAL

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

Fa quatre dies preníem banys a mar i ja tornem a tenir el Nadal aquí, amb els tòpics característics i l’obligació de ser feliços.

Ja podem dir que no ens van les festes religioses però segur que acabarem posant les boles a l’arbre amb pessebre i caganer; podem proclamar el nostre ateisme però segur que hem enviat felicitacions, ni que siguin digitals; podem vestir-nos d’agnòstics però ens trobarem esperant els Reis.

Fins i tot els nous vinguts de països freds, on dubten de la virginitat de Maria o els procedents de països més càlids que només consideren a Jesús un profeta, acaben compartint festa amb els cristians.

Ara hauríem de comprendre que aquells musulmans que en ple estiu no mengen ni beuen a la llum del sol, només ho fan per celebrar les seves festes particulars, com nosaltres, en la majoria del casos allunyats de fanatismes.

En el nostre cas la cosa s’havia sortit de mare i el que hauria de ser una festivitat religiosa, s’havia convertir en una parafernàlia on només contava el consumisme i els bons sentiments de plastilina.

Però la crisi també fa canviar la fisonomia de l’esdeveniment. Des de la pobre lluminària d’alguns carrers, els pocs sopars d’empresa -les que encara estan obertes-, els escassos aguinaldos, -pels que encara tenen feina-, la revocació de la dita de que “Per Nadal, qui res estrena, res no val”, la loteria que no s’ha venut, fora gambes i ben retrobats els canalons i la carn d’olla, que per culpa d’uns quants “frescos” pararem taula amb més congelats.

Tornem a la essència primitiva del Nadal, que és la celebració i la família

Lamentablement, els que més ho notaran serà la mainada que, allunyats de la realitat com ho estàvem nosaltres a la seva edat, veuran que aquest any el Tió cagarà lilaines de poc import, que els Reis portaran les alforges mig buides, i més d’un pensarà que no s’ha portat tant malament.

Però una cosa se l’hi ha de reconèixer al Nadal i es el esperit que ens posa en la obligació de fer bona cara, de creure’ns millors persones del que realment som i pujar-nos la moral, esperançant-nos de que l’any vinent serà molt millor.

Tant de bo que aquesta essència durés tot l’any.

Així que, ens agradi o no, bon Nadal a tothom i gaudim el que puguem, que sense adonar-nos tornarem a l’estiu.

CÀNCER MARATONIÀ

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

La realitat demana fotre canya, parlar de ministres amb el “cap Wert”, fatxes i retrògrads, de polítics partidistes que es varen posar la pell de xai per poder tenir majoria, d’altres insolidaris que ara no volen entrar al govern per no haver d’assumir responsabilitats, dels corruptes. Tots plegats son el càncer que ens mata econòmicament, però no és el pitjor.

Encara ens ve present el sotrac que ens va tenir el dia que vàrem saber que la malaltia s’havia allotjat en el seu petit cos.

Els que teníem fills que compartien pupitre amb ella, berenars a la sortida de l’escola, tardes de jocs o les festes d’aniversari, ens vàrem posar a la pell d’aquells pares desesperats, no ens podíem treure de cap el seu tràngol i patíem pel futur d’aquella nena de poc més de 3 anys.

Aquells temps viscuts ens varen fer adonar que el seu cas no era únic, que el nombre de gent afectada era molt superior al que haguéssim pensat mai.

Sortosament avui la Sònia és una noia feliç, que fa una vida normal, com qualsevol altre persona de la seva edat i això ens fa feliços, tot i que el record d’aquell patiment ens fa estar alerta, i no oblidar-nos de la espasa de Damocles que en qualsevol moment pot caure als nostres caps.

La Sònia estudia medicina per poder algun dia emular els herois que varen fer fora el mal del seu cos menut, ella va ser més forta, ells varen ser més llestos i ara voldria ser més sàvia, per poder donar a altra gent el que ella va rebre.

Demà, com ahir, no ho podrà fer sola, li caldran noves eines i nous coneixements, que vol dir més investigació. Una despesa que avui les administracions no poden/volen afrontar.

Ella va tenir sort dins la seva desgràcia, la que no varen tenir molts altres que han deixat famílies destrossades, records humils i penes infinites amb el dubte de si es podria haver fet més, amb altres mitjans.

En mig de la situació que vivim arriba La Marató de TV3 amb una bafarada que ens fa veure que la vida és millor que tot això i que per viure-la cal estar-hi, que la salut no entén de misèries ni riqueses, que el patiment no distingeix nacionalitats ni d’idiomes, que la vida és vida, aquí o allà.

El proper diumenge un munt de pobles i associacions empordaneses organitzaran actes per recaptar, d’altres farem aportacions i entre tot ajudarem a posar els mitjans per superar quelcom pitjor que la crisi i procurar que el percentatge de Sònies segueixi creixent.

I això no s’aconsegueix en quatres gambades, es una carrera de fons, és una Marató, en la que no podem caminar mai sols.