PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
A voltes, un parell de vivències et
fan posar el fre de mà, el ralentí al pensament, analitzar el cicle vital i
posar-nos místics.
Hem vist que la vida pot quedar
escorçada en el pitjor dels moments, quan no toca, per un evitable accident o per
un descuit, quan encara no ha donat els primers tombs. O també que, passats
anys de sacrificis, de viure per treballar, de preocupacions per tirar endavant
una família i quan arriba el moment en que la vida t’ha de tornar el que l’hi
has donat, una malaltia inexplicable et porta al llarg sofriment i la
desesperació dels que t’envolten.
Arribat aquest extrem om pot pensar
on és la justícia dels Deus i en què deurien estar ocupats.
Un cop passats el millor anys,
fruit de la inconsciència de la plena adolescència, la vida et porta per camis
complicats, de vegades delicats, com una gimcana que cal superar dia a dia.
Ara vivim una la crisi que ho fa passar
malament a molta gent, però no oblidem que els nostres pares i avis varen patir
una guerra i una post-guerra i els nostres fills es trobaran un mon que hem
minat entre tots.
I quan arriba el moment de gaudir d’una
bona jubilació, ara més retardada que mai, d’un descans merescut, de complir aquells
somnis aparcats, de fer allò que no vàrem poder, el nostre cos, i sobre tot el
cap, acusen el sobreesforç i es rendeixen, retallant el segon millor moment de
la nostra estada terrenal.
Sembla que Lennon, a qui varen
matar amb només 40 anys, va ser qui va dir que la vida es allò que passa mentre
estem ocupats fent altres coses.
Un parell de sotragades ens
estripen la consciencia i ens envien l’input de cercar els petits bons moments,
que hi son, i ens fan veure que no s’ha d’estalviar aquell “t’estimo” sentit,
aquella visita pendent, aquella trobada endarrerida, aquella trucada promesa,
aquella estona compartida.
Que la vida són dos dies i ahir en
va passar un.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada