FESTA DEL TREBALL

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

Festa i treball, semblen dos mots antagònics, que algú va voler fusionar per acabar distorsionant la història ocorreguda, fa 126 anys, un mes Maig a Chicago, fins a convertint-lo en una jornada on una minoria de treballadors reivindiquen ja no se sap que, davant governs durs d’orella i que han acabat convertint-lo en quelcom semblant als “dies de...”, que no tenen més significat que un simbolisme de pa sucat amb oli (per cert, diumenge és el dia de mare).

Poca cosa es podia reivindicar a la època del general, quan els sindicats eren a les clavegueres i les decisions eren “digitals” i de poca cosa serveix reivindicar-se ara, mentre els governants de tots els països no entenguin que això només es soluciona amb les mànigues arremangades i acostant espatlles per buscant solucions més enllà d’estratègies de partits.

Llevar-nos ben d’hora al matí per anar a treballar si que és una festa, una festa gran, la major de les festes, la de poder tenir feina, cosa que, per desgràcia, no li passa a un 20 % dels nostres veïns.

Entrem en una setmana en que a Figueres intercalem la festa i el treball, i no és mala formula, com em deia el meu pare en els meus anys adolescents: “Si ets bo per anar de festa, també has de ser-ho per pencar”, i viceversa. Tornar a la cultura de l’esforç sense perdre les ganes de gresca, que no tot ha de ser austeritat i mirar-nos de reüll els de Standard & Poor’s, que hem de fer que la roda torni a girar a l’inrevés, ni que sigui mínimament, i amb tantes retallades no sembla que hàgim de surtin-se’n de l’atzucac si el calers no es mouen.

A l’Empordà durant aquesta setmana podem marinar els dos conceptes: El Dia del Treball i la Festa Major, festa i feina, esbarjo i esforç el resum vital que es desprèn en llegir la historia dels pregoners d’enguany, la Societat Coral Erato, 150 anys de cultura, festes i diversió, sense deixar de fer feina.

Intercanviem els papers: gaudim de la feina i reivindiquem la festa. Són Fires.