SOLIDARITAT NADALENCA

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

Sembla que quan sona la primera nadala se’ns ha d’entendrir el cor, que quan es glacen els vidres i els llums dels carrer evoquen el naixement de Jesús ens ha de sortir la vena solidària vers els més desvalguts.

Això no és el que ens varen ensenyar a la catequesi de l’època, on la caritat cristiana havia de ser regada tot l’any.

Nadals n’hi hauria d’haver per Setmana Santa, Pasqua, Tots Sants i pel Carme.

Encara que hi ha poca gent que es mulla pels demés fora de les Festes, i els que ho fem, sota l’enganyifa benintencionada d’apadrinar un nen o d’obrir un pou a la selva amazònica, ho fem per netejar la culpabilitat que ens genera  que, tot i les dificultats, encara estiguem millor que molts.

Ara les televisions evocaran el teorema de Pareto per organitzar recaptes per països llunyans que, en la majoria del casos, queden oblidades fins el proper any.

I ens oblidem dels drames diaris que estan al nostre voltant.

Hi ha gent que necessita abastir un menjador social a la nostra comarca, al costat de casa, cada dia més ple, que necessita roba usada, que li calen mantes pels que dormen al carrer, a la cantonada.

Però TV3, un cop més, l’encerta amb la seva Marató, on involucra artistes i escriptors amb un producte de qualitat i que fa un programa ben estructurat, només amb els dramatismes necessaris per captar l’atenció, que continua tot l’any i ens beneficia a tots, tant els d’aquí com els de més lluny.

Es veu que Phillipides va morir, fa uns 2.500 anys, després de córrer un munt de kilòmetres per esbandir la bona noticia de que els grecs s’havien desempallegat dels invasors al setge de Marathon.

No sabem segur si la historia va anar així, ni tant sols si es certa, però aquest any s’escau perfectament amb la festa de TV3, sobre la donació d’òrgans, i el fet que una persona, en el seu darrer sospir, pot salvar i fer feliç un altre o a més.

Potser no es una practica molt cristiana, però s’allunya de falses generositats nadalenques que serveixen per rentar les consciències.

Siguem solidaris tot l’any i posem el punt de mira, també, prop de casa.