BECARIS D'ESTIU

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Encara que a la nostra zona hi hagi molta gent que aprofita les vacances dels altres per treballar de valent, el cert és que, en els mesos estivals, molts prenen un descans.

I això es nota molt pel fet que, tot i quedar-nos a la zona, percebem que canvien les cares de les persones amb qui tenim un contacte quotidià, ja sigui als comerços, oficines o entitats.

La major part de la resta del país descansa: les escoles, els banquers, els advocats, els metges i, els que més notem la seva absència, els periodistes.

Desapareixen molts programes de la graella, aquells que mirem o escoltem cada dia, i n’apareixen de nous, sovint intentant mantenir una continuïtat que no és tal.

Generalment són formats que es prenen la informació d’una forma més banal, que no exageren les males notícies i que ofereixen temes més lleugers i empàtics, com si, a l’estiu, tot hagués de ser amable.

Perquè això és el que demana aquell que, lluny de la feina, vol sentir que la vida és diferent, tot i que sigui només per unes setmanes.

Es parla de cuina —bàsicament de productes freds—, excursions, viatges, concerts, anècdotes i, sobretot, molt de bon humor.

Desapareixen els programes i els presentadors estrella i sorgeixen veus i plomes noves, que potser s’estrenen en els mitjans.

I es nota en les paraules dubitatives, en frases que s’emboliquen, en falques publicitàries que entren fora de temps, en titulars a peu d’imatge equivocats o en articles fora de lloc.

Però aquest és el peatge de la formació: sense errades ni dubtes no s’engreixa l’experiència.

Tots nosaltres, en qualsevol dels àmbits laborals, hem passat pel moment en què hem de posar a prova els nostres coneixements per primera vegada, sense un paraigua que ens protegeixi.

Es diu agafar responsabilitat, créixer laboralment i aprendre dels errors.

I és per això que hem de tenir paciència i ajudar aquell dependent que no troba el que demanem, aquella telefonista que no ens entén, aquella infermera que dubta i aquell presentador o presentadora a qui el vestit li va balder i no li surten les paraules.

Entre ells hi ha els grans professionals del futur: els que, d’aquí a uns anys, ens serviran i ajudaran amb diligència, els que ens faran gaudir i ompliran titulars.

Bon estiu als becaris que no fan vacances; aprofiteu les oportunitats!