PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Les tendències i costums han evolucionat, com la mateixa humanitat, i aquelles pintures de festa o de guerra que es posaven a la pell els nostres ancestres s’han convertit en quelcom més estètic.
Moltes dècades enrere, la coloració del cabell, la
pintura facial i els penjolls a les orelles eren una pràctica exclusiva del
sexe femení.
Les igualtats de gèneres han fet que, en les darreres
dècades, els homes també haguem pres la decisió de perforar-nos les orelles o
tenyir-nos el cabell de colors.
Res a dir, tot canvia, i cal entendre que l’estètica és
quelcom que portem dins, sense distinció de sexe i ja sigui amb els pentinats,
les robes o les joies, forma part de les nostres costums.
De totes maneres, la reflexió que em porta a escriure
avui és l’augment que he notat, en pocs anys, de les pells tatuades entre els
joves i no tant joves.
Abans, un tatuatge era exclusiu de mariners aventurers
que presumien de cors als braços, amb un amor a cada port i àncores mal
dibuixades, o també de persones amb un passat dubtós, que en algun moment
havien tingut la debilitat de tatuar-se una calavera, el nom de la mare o una
frase sovint mal conjugada.
Temps enrere, el costum era tatuar-se, en llocs fàcils de
dissimular, un nom, petites frases o lletres de l’alfabet xinès que potser no
deien el que es pensaven.
Darrerament, però, estic observant un augment
considerable de braços, cames, colls, mans i fins i tot rostres tatuats amb
dibuixos elaborats, sanefes de colors, cares, al·lusions a ídols o creences.
No sé si algun dia això serà un costum tan arrelat que es
normalitzarà per a tothom, però actualment encara hi ha molta gent que no ho
acaba de veure amb bons ulls o que no vol que aquesta imatge quedi associada a
la seva empresa.
El que a mi em preocupa, més enllà dels motius que
cadascú tingui, de l’estètica o del mal que això pugui provocar a l’epidermis,
és que els anys passen i les vides canvien, i que, irremeiablement, les pells perdran
la seva joventut i es tornaran flàccides i arrugades, fet que desdibuixarà les
il·lustracions i les paraules
I a més, també es previsible que algunes de les frases
potser ja no tindran el mateix significat i aquell amor ja farà temps que
pertany a una altra persona, o l’ídol de joventut ja haurà caigut del pedestal
i així com aquells indis o aquelles dones del segle
passat podien tornar a la seva imatge original amb una simple neteja, malgrat
que s’estan desenvolupant tècniques per esborrar-los, la majoria els tatuatges
seguiran allà.
És per pensar-s’ho dues vegades.
Però ja diuen que, quan els joves comprenen el que deien
els seus pares ja son massa grans per fer-ho entendre als seus fills.
