INSEGURETAT POLICIAL

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

La nova consellera d’Interior va nomenar, fa pocs dies, el nou director general de la Policia i el cap dels Mossos d’Esquadra.

En els parlaments, Núria Parlon va demanar als nous càrrecs que s’havia de “reduir la percepció d’inseguretat i la delinqüència”, així com “revertir la corba delictiva”.
No hem de dubtar mai que la voluntat del cos de Mossos, com la de la Policia Municipal i qualsevol altre cos de seguretat, és la lluita contra la delinqüència.

El que oblidem és que ells són els primers que haurien d’estar protegits, per la ciutadania i per lleis que facin que la seva feina tingui sentit.

Ha de ser molt frustrant jugar-te la pell per dur un delinqüent davant la justícia i que el magistrat de torn, tot i ser la vint-i-cinquena vegada que el veu, li dicti una “llibertat amb càrrecs”, que és el mateix que deixar el policia en ridícul i criticat a les xarxes socials.

Fa temps que l’alcalde de Figueres ha encetat la creuada per lluitar contra el mal ambient que viu la ciutat.

És cert que la presència policial es fa evident a tota hora i, segons ens diuen, les denúncies i detencions han augmentat en els darrers mesos.

Però, malgrat els esforços, seguim tenint problemes amb els furts i atracaments, les armes blanques, les baralles, el tràfic de drogues o les ocupacions.

Mentrestant, a tot arreu, les cruels estadístiques ens mostren que augmenta la violència de gènere, la delinqüència juvenil o l’assetjament.

Un poder judicial cada cop més mediàtic, que aplica la llei segons les seves partidistes interpretacions, més valdria que utilitzés el seu innegable poder polític per reclamar lleis més dures i més mitjans.

No he escoltat el nou conseller de Justícia, Ramon Espadaler, fent un parlament que anunciï propostes per endurir les penes per aquests delictes.

Ni tampoc la d’Ensenyament, Esther Niubó, dient que volen proposar que, pels propers cursos, s’incloguin assignatures avaluables, com el respecte, l’ordre públic i l’educació.

Això no va de ser de dretes o d’esquerres, ni del color de la pell, ni de religions.

Es tracta d’educació de base, de respecte a les autoritats i que, qui la faci, s’ho repensi, que la por sigui l’ombra que acompanyi al delinqüent.

Només així, la feina de la policia tornarà a tenir sentit i podran assolir el que la nova consellera els demana.

AMORS D'ESTIU

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Tot i que, en el món occidental, seguim entossudits a celebrar el canvi d’any al desembre, cada cop és més evident que la transició es fa al final de l’estiu.

Els que han fet vacances tornaran a la feina i faran balanç econòmic de les despeses que suposa una vida més despreocupada: viatges, hotels, lloguers o només vespres de terrasses.

Els que han hagut de treballar, molts a la nostra comarca orientada al turisme, deixaran la feina i faran balanç de si ha sigut rendible.

Torna el futbol, el gimnàs, els programes de ràdio que enyorem, els col·leccionables per fascicles, les noves sèries de TV, la màniga llarga, els vespres més foscos, el cinema de crispetes, les menges calentes, els polítics es tornen posar corbata i torna l’escola.

Potser siguin els joves els que més trobaran a faltar les llargues vacances, les d’estudiant, les millors que tindran a la seva vida.

Segur que aquest estiu, sigui per desplaçaments familiars o per rebre visitants, molts adolescents han conegut nous amics d’altres llocs, com ha passat tota la vida.

I que el bon temps, la platja, els dies llargs, els vespres a la fresca i les festes majors, han propiciat algun petó amagat, unes mans enllaçades a la foscor, unes mirades tendres, quatre paraules amoroses i passejos lluny de mirades paternals, descobrint un amor efímer que ells creuen etern.

I al final de l’estiu, quan la realitat torna i la distància es posa pel mig, aflora l’enyorança d’enamorats llunyans, la buidor del desamor, la sensació que el temps no passa i que l’hivern es torna etern.

Un patiment que amb els anys es recorda de bon grat, però que en el moment es pateix i que, malgrat que els temps canviïn, torna a cada generació.

Ara, les tecnologies dels nous temps han canviat aquelles llargues cartes plenes de cors dibuixats en missatges de mòbil, les trucades potser d’amagat en converses lliures a qualsevol hora, en qualsevol lloc.

I la immediatesa del seguiment que. mitjançant les xarxes socials es poden arribar a fer mútuament, provocarà que, tal com passava abans, quan de sobte les cartes deixaven d’arribar, hi hagin bloquejos i missatges sense els dos palets blaus, o imatges amb altra gent que trenquen el cor i enfonsen el món que els envolta.

Perquè si alguna cosa té l’estiu és que és l’època de l’amor lliure, de l’aventura i de relacions, però, que en la majoria dels casos s’acaben amb l’estació, just ara, quan realment comença l’any i la nova vida.