PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
La veritat és que em va costar entendre la ubicació en el calendari de les festes de Carnaval.
Que si s’ha de contar quaranta dies enrere del Diumenge
de Rams per trobar el darrer dia de la festa o que comença set setmanes després
de la primera lluna plena després del solstici d’hivern. Un embolic
Reconec que he hagut de tornar a repassar-ho per escriure-ho.
Així les coses, no és d’estranyar que la festa sigui, com
el seu calendari, una disbauxa des del Dijous Gras al Dimecres de cendra.
Com passa amb la majoria de festes religioses o, si més
no, reconegudes pel catolicisme com aquesta, l’envolten un seguit de tradicions
arrelades i que el temps ha adaptat a les costums actuals, sense perdre l’essència
La coca de llardons, el Rei i la Reina, l’enterrament de
la sardina i el que més coneixem avui dia, les carrosses, les colles i les
disfresses.
“Carrus Navalis”, sembla l’origen de la etimologia de la
paraula i que era una processó de màscares que es feia, en èpoques romanes, durant
la avarada d’una nau.
El temps ha transformar els balls d’antifaços, en rues de
carrosses que les colles porten mesos decorant, disfresses enginyoses i
treballades, sovint fetes artesanalment i que donen color a unes desfilades
simpàtiques i divertides tant pels que hi surten com pels que la contemplen.
I malgrat que tothom visualitzi Roses, a l’Alt Empordà hi
ha molts pobles que organitzen festes i desfilades acolorides i amenes.
El problema de tot plegat és quan la festa es surt de
mare, quan els participants es preocupen més pel consum que per la coreografia,
quan la disfressa es va perden al final de la rua, quan a alguns els costa anar
en línia recta.
No és estrany veure a un Mickey Mouse amb una cervesa a
la mà, un Supeman amb un cubata o a un Charlot fumant, mentre intenten ballar
al ritme d’una musica tropical que els deu retrunyir dins del cap.
És cert que la memòria es fa fonedissa quan ens convé i
que molts dels que ara critiquem aquestes actituds en algun moment vàrem estar
al mig de la festa i ens vam deixar endur pel moment.
Però, s’ha de reconèixer que, des de el punt de vista de
l’espectador i sobre tot per la mainada, no és una bona imatge la que donen alguns
participants que, emparats per la permissivitats de la festa, aprofiten per
passar-se de voltes durant els Carnestoltes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada