dimarts, 20 de febrer del 2024

PAPERASSA

Fa setmanes que els pagesos estan revolucionats i malgrat els trasbalsos que porta qualsevol vaga, tothom ho entén.

Dècades enrere, un pagès era una persona que, malgrat treballar molt dur, sense hores, ni dies de festa, podia gaudir d’un reconeixement social i econòmic

“Aquests rai que són de pagès” deia la gent quan els veien reunits els dijous davant l’Astoria de Figueres.

Les parades feien goig i els productes frescos, a preus assolibles, eren venuts amb bon benefici per qui s’ho havia guanyat i per la butxaca del comprador. El que ara s’anomena un “win-win”.

Tot això s’ha perdut, les grans cadenes, la globalització, els productes de càmera frigorífica a baix cost omplen el supermercats en detriment d’un agricultor o ramader que ha hagut d’empassar-se el preu de la especulació.

Però, si repassen les reivindicacions d’aquests dies de la gent del camp, veiem que això no ho és tot, ja que dins dels seus punts d’exigències un dels que destaca en negreta es l’augment de la burocràcia.

Dins dels seus punts calents, també, hi ha referències a les exigències mediambientals, la dificultat per obtenir autoritzacions fitosanitàries, normatives complexes i en definitiva una entrellat de paperassa que, segons ells mateixos, els fa passar més entona davant l’escriptori que sobre el tractor.

I aquest no és, només, un problema dels que viuen del camp. La dificultat dels “papers” s’ha fet endèmica a tots els sectors i la majoria de les empreses han hagut d’augmentar la seva plantilla de administratius, fet que els suposa un “més cost” que redueix el compte de beneficis i al mateix tems que encareix el producte final.

Els que fa anys que ens guanyem la vida sabem que el que abans era un imprès i un cop de segell davant un funcionari malcarat, avui dia és una muntanya de tramitacions, que sovint es solapen i es contradiuen i que en els darrers temps estan transformant-se en complexes i a voltes, mal girbades, aplicacions web.

Indubtablement, n’hi ha que ens salven d’abusos, que ens han fet obrir els ulls, que ens ajuden, i que ha sorgit per les males experiències dels propis usuaris.

Però, el filar tant prim se’ns ha girat en contra i l’excés de permisos, tramitacions, normes, formacions i drets, alimenta la mandra per fer qualsevol projecte, emprendre una nova empresa, iniciar un procés de fabricació, obrir una botiga, llogar un empleat i fins i tot, treballar el camp.

I contra això és difícil protestar, perquè en realitat, estaríem protestant contra nosaltres mateixos.

 

dimarts, 6 de febrer del 2024

CARNESTOLTES PASSAT DE VOLTES

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

La veritat és que em va costar entendre la ubicació en el calendari de les festes de Carnaval.

Que si s’ha de contar quaranta dies enrere del Diumenge de Rams per trobar el darrer dia de la festa o que comença set setmanes després de la primera lluna plena després del solstici d’hivern. Un embolic

Reconec que he hagut de tornar a repassar-ho per escriure-ho.

Així les coses, no és d’estranyar que la festa sigui, com el seu calendari, una disbauxa des del Dijous Gras al Dimecres de cendra.

Com passa amb la majoria de festes religioses o, si més no, reconegudes pel catolicisme com aquesta, l’envolten un seguit de tradicions arrelades i que el temps ha adaptat a les costums actuals, sense perdre l’essència

La coca de llardons, el Rei i la Reina, l’enterrament de la sardina i el que més coneixem avui dia, les carrosses, les colles i les disfresses.

“Carrus Navalis”, sembla l’origen de la etimologia de la paraula i que era una processó de màscares que es feia, en èpoques romanes, durant la avarada d’una nau.

El temps ha transformar els balls d’antifaços, en rues de carrosses que les colles porten mesos decorant, disfresses enginyoses i treballades, sovint fetes artesanalment i que donen color a unes desfilades simpàtiques i divertides tant pels que hi surten com pels que la contemplen.

I malgrat que tothom visualitzi Roses, a l’Alt Empordà hi ha molts pobles que organitzen festes i desfilades acolorides i amenes.

El problema de tot plegat és quan la festa es surt de mare, quan els participants es preocupen més pel consum que per la coreografia, quan la disfressa es va perden al final de la rua, quan a alguns els costa anar en línia recta.

No és estrany veure a un Mickey Mouse amb una cervesa a la mà, un Supeman amb un cubata o a un Charlot fumant, mentre intenten ballar al ritme d’una musica tropical que els deu retrunyir dins del cap.

És cert que la memòria es fa fonedissa quan ens convé i que molts dels que ara critiquem aquestes actituds en algun moment vàrem estar al mig de la festa i ens vam deixar endur pel moment.

Però, s’ha de reconèixer que, des de el punt de vista de l’espectador i sobre tot per la mainada, no és una bona imatge la que donen alguns participants que, emparats per la permissivitats de la festa, aprofiten per passar-se de voltes durant els Carnestoltes