Fa setmanes que els pagesos estan revolucionats i malgrat els trasbalsos que porta qualsevol vaga, tothom ho entén.
Dècades enrere, un pagès era una persona que, malgrat
treballar molt dur, sense hores, ni dies de festa, podia gaudir d’un
reconeixement social i econòmic
“Aquests rai que són de pagès” deia la gent quan els
veien reunits els dijous davant l’Astoria de Figueres.
Les parades feien goig i els productes frescos, a preus
assolibles, eren venuts amb bon benefici per qui s’ho havia guanyat i per la
butxaca del comprador. El que ara s’anomena un “win-win”.
Tot això s’ha perdut, les grans cadenes, la globalització,
els productes de càmera frigorífica a baix cost omplen el supermercats en detriment
d’un agricultor o ramader que ha hagut d’empassar-se el preu de la especulació.
Però, si repassen les reivindicacions d’aquests dies de
la gent del camp, veiem que això no ho és tot, ja que dins dels seus punts
d’exigències un dels que destaca en negreta es l’augment de la burocràcia.
Dins dels seus punts calents, també, hi ha referències a
les exigències mediambientals, la dificultat per obtenir autoritzacions
fitosanitàries, normatives complexes i en definitiva una entrellat de paperassa
que, segons ells mateixos, els fa passar més entona davant l’escriptori que
sobre el tractor.
I aquest no és, només, un problema dels que viuen del
camp. La dificultat dels “papers” s’ha fet endèmica a tots els sectors i la
majoria de les empreses han hagut d’augmentar la seva plantilla de
administratius, fet que els suposa un “més cost” que redueix el compte de
beneficis i al mateix tems que encareix el producte final.
Els que fa anys que ens guanyem la vida sabem que el que abans
era un imprès i un cop de segell davant un funcionari malcarat, avui dia és una
muntanya de tramitacions, que sovint es solapen i es contradiuen i que en els
darrers temps estan transformant-se en complexes i a voltes, mal girbades,
aplicacions web.
Indubtablement, n’hi ha que ens salven d’abusos, que ens
han fet obrir els ulls, que ens ajuden, i que ha sorgit per les males experiències
dels propis usuaris.
Però, el filar tant prim se’ns ha girat en contra i l’excés
de permisos, tramitacions, normes, formacions i drets, alimenta la mandra per
fer qualsevol projecte, emprendre una nova empresa, iniciar un procés de
fabricació, obrir una botiga, llogar un empleat i fins i tot, treballar el
camp.
I contra això és difícil protestar, perquè en realitat, estaríem
protestant contra nosaltres mateixos.
