MANCA PERSONAL

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

El Sr. Escudero, destacat empresari empordanès, declarava en aquest mateix Setmanari que no podia entendre com es publicaven xifres d’atur superiors al 8% a la nostra comanda i pel contrari, els empresaris no trobaven empleats.

Mirant la conjuntura actual i amb l’experiència dels anys, sembla que l’explicació ve donada pels nous temps, tant laborals com educatius, que vivim.

Fa quatre o cinc dècades, la mainada pujava educada en la mal anomenada “cultura de l’esforç”.

Es vivia una mala situació, motivada per les necessitats de l’època, les famílies necessitàvem ingressos, l’oferta educativa era inferior i calia ajudar a l’entorn familiar; no s’hi valia a triar.

Avui dia prima la formació, a ser possible universitària i els cicles formatius, que tenen una oferta clarament millorable, solen abastir-se més de joves que no han pogut accedir a estudis superiors, que no pas de nois i noies vocacionals.

El sistema educatiu actual, basat en la teoria, però amb poca pràctica, ja que les lleis que no permeten a un menor gairebé ni agafar un tornavís, fa que els joves surtin al mercat laboral mancats d’una experiència que, dècades enrere, a la mateixa edat, ja era manifesta.

I amb un diploma sota el braç, esperen rebre unes nòmines que no poden defensar.

Si a tot plegat afegim que la filosofia laboral actual es basa en l’objectiu de gaudir del lleure i la conciliació que, tot i que és perfectament lícit, fa que l’afany de superació quedi minvat.

Les ajudes socials, totalment justificades quan és el cas, estan mancades de filtres de control i en alguns casos incentiven les feines “subterrànies”.

Les empreses, que tampoc queden exemptes de culpa, afogades per impostos i normatives, no s’estiren el que caldria i voldrien tornar a la figura de l’aprenent, el que no protestava si calia escombrar i que durant els primers anys, aprenia ajudant sota la faldilla de l’oficial de torn i que, en mols casos, eren explotats per quatre duros.

Però, això ja està perdut i amb aquest context, pocs paletes, fusters, mecànics, electricistes o cambrers, tindrem en el futur.

Així les coses, les noves generacions creixen desmotivades i al contrari de fa anys, acaben aprofitar-se dels pares fins arribava la trentena.

Mala peça tenim al teler i si les coses no canvien, cada dia veurem més joves pel carrer a hores lectives i més empreses mancades de mà d’obra qualificada,  motivada i compromesa.

I encara que sembli paradoxal i que molts no ho entenguin, les xifres d’atur augmentaran, però seguirà mancant personal.