PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Dilluns matí i el rellotge de la Rambla, que torna a funcionar, no ha deixat de tremolar i, a les parets dels edificis històrics que l’envolten, encara hi reboten les melodies dels artistes que en els darrers dies, han omplert aquests espais de musica i festa.
Les brigades de neteja tenen feina, les màquines
escombren, els empleats recullen i endrecen.
El que no saben és que, enmig dels papers, les bosses,
els gots i les restes de les aglomeracions del dia anterior, també s’emporten
un munt de sons i cants.
La plaça de l’Ajuntament estava plena de claus de Sol, la
plaça Catalunya de negres amb punt, a la plaça de la Palmera s’amuntegaven les fuses,
la Plaça Josep Pla era un recull de semi corxeres, per la Rambla passejaven
codes i armadures, pel carrer Nou baixaven tablatures guixades i rebregades i, a
la porta del teatre Jardí, s’amuntegaven les partitures i les lletres en vers.
Cordes de guitarra, pues i alguna selleta es passejaven
despistades.
Fins i tot, aquest matí de dimarts, encara es flairaven
notes escapades d’acords, els majors alegres i festius, els menors melancòlics
o fins i tots tristos, els de sèptimes tensos i amatents, resum dels sentiment
musical del cap de setmana.
Tots ells amuntegats i barrejats allà on, dies abans,
havien estan composicions alineades i sorprenents que havien sacsejat a milers
de persones, fent-los gaudir, plorar, ballar i cridat.
El miracle de la musica, la màgia de l’Acústica.
Vint anys, amb l’únic parèntesi de la pandèmia, és una
majoria d’edat consolidada, la maduresa d’un esdeveniment, la consagració d’un
idil·li entre una ciutat i la seva música
Figueres es reivindica en dies com aquests, combrega amb
la gent i deixa de banda les acusacions d’insegura i bruta, per a convertir-se
en la capital musical del país.
Això demostra que no només és surrealisme i botigues de
dissabte. S’ha d’extrapolar la imatge de que també s’hi poden trobar
alternatives, com altres museus de primera línia, racons interesants, una
església mil·lenària, una fortalesa immensa, una bona programació teatral, parcs
i jardins, una rica història i tot plegat impregnat de música viva, que
romandrà a l’aire fins la propera edició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada