PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Ara que ha començat el curs, ens posen en la pell dels petits i recordem els nostres primers dies d’escola amb tot el que l’envoltava; els pupitres, la senyoreta, la pissarra, uns amiguets que ja fa molts anys que no en sabem res, les olors, els llapis, la bossa.
I plens de nostàlgia, alguns fem l’exercici de treure la
pols a l’àlbum de fotografies dels pares, de quan hi havia carrets i, entre pàgines
separades per papers fins, hi trobem aquella foto, potser en blanc i negre, on sortíem
somrients, en el pati de l’escola, tots de costat i amb la bata idèntica.
Els que ja tenim una edat recordem que les bates tenien
poca varietat cromàtica, bàsicament eren de ratlles verticals estretes blanques
i blaves pels nois o roses les nenes, amb coll, un cinturó blau cordat per un
boto i una butxaca superior, potser amb el nostre cognom brodat.
Tenien poques possibilitats de sobreviure tot un curs i
en calien més d’una per poder acabar la temporada dignament a causa les taques
de tinta, cola, restes de l’entrepà i sorra del pati.
De totes maneres, ara com abans, a la que l’edat augmenta,
l’obligatorietat de l’uniforme disminueix i a curta edat, la bata queda
oblidada.
Amb l’excepció d’alguns col·legis privats, on la bata és substituïda
per un uniforme complert, amb faldilles per les nenes, polos i jerseis,
serigrafiats amb el nom i logotip del centre educatiu.
Tot això està, ara mateix, d’actualitat al país francès on
es plantegen seriosament obligar a dur uniforme sencer a totes les escoles del
país i a totes les edats.
El debat està servit, ja n’hi ha que opinen que suposarà
una despesa afegida que alguns no es podran permetre, que hi ha religions que
no voldran renunciar als seus abillaments particulars o els que, fanàtics de la
imatge, no voldran que els obliguin a vestir una moda que no han triat.
Però, tant mateix hi ha una part important que pensen que
els uniformes, apart d’un estalvi en la vestimenta diària, són una protecció, igualen
allò que les marques separen i apropen a mainades de famílies socialment diferenciades.
No en va, la situació s’ha iniciat en el país de la “égalité”
i la “fraternité”, però que en la realitat presenta un gran esgraó entre
classes.
De totes maneres, prosperi o no la obligatorietat dels uniformes
entre els estudiants adolescents, que mai els treguin la bata del parvulari ni
aquella foto que guardaran tota la vida i que miraran cada setembre, quan els
seus fills o nets tornin al col·legi.
