dimarts, 21 de febrer del 2023

RÀDIO ENAMORATS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

La setmana passada va ser el dia dels enamorats, concretament dilluns.

I no vaig errat, no em refereixo al ensucrat i poc nostrat Sant Valentí, sinó del dia d’abans, el 13 de febrer, data proclamada per la UNESCO des de 2012, per celebrar el dia mundial de la Ràdio.

Aquest dia no va haver-hi cors vermells travessats per fletxes, ni Cupidos amb ales, sinó una festa d’amor a les ones hertzianes.

Un mitjà nascut a finals del segle XIX, amb la polèmica de si d’atribuir-lo a Guillermo Marconi, que va fer la primera retransmissió o a l’amo de la patent, el serbi Nikola Tesla.

Però sigui com sigui, la radiofonia, des que va començar a comercialitzar-se a principis del segle passat, va arribar per quedar-se i sobreviure a invents més complerts com la televisió o internet.

Segur que molts recordeu els grans aparells de fusta de casa dels avis, amb un gran dial i dues rodetes, que a traves de l’anomenada “ona mitja”, omplia els vespres de foscor amb novel·les i notícies de llocs als que casi ningú no hi podria anar.

A la nostra comarca, la “Radio Popular” del carrer Sant Llàtzer, distreia les tardes de les cosidores amb la falsa “Elena Francis” i els disc dedicats, esperant els  diumenges tarda el “Carrusel Deportivo” o els concursos de “Don Pollo”.

Temps en que “Radio Exterior” apropava els emigrants o exiliats a la seva enyorada terra i les antenes americanes de “Radio Liberty” a Pals emetien, a distància, propaganda anticomunista.

Va ser amb l’arribada de la Freqüència Modulada quan la radio va guanyar popularitat en un país en el que l’apertura d’idees es feia realitat i que ens va permetre a alguns tenir les primeres experiències a les noves “Radio Alt Empordà” de Castelló d’Empúries o “Radio Bahia” de Roses.

I fins avui amb radiofonies longeves i premiades com “Radio Vilafant”, que conviuen amb més d’una dotzena d’emissores alt empordaneses.

Amb les modernitats actuals, els “streaming” i els “podcast”, podem pensar que la ràdio perd la màgia que tenia quan només ens arribava la veu dels locutors i els imaginàvem, sovint molt diferents.

Però ha sabut sobreviure, adaptar-se i fins i tot créixer, entronitzant a divos de la comunicació, essent un element de debat i propaganda, de participació i opinió, àdhuc de promotora d’èxits musicals, que han acompanyat els conductors i els “runnings”, auriculars a l’orella, durant dècades.

I el més important, segueix sent un mitjà que es fa estimar i que, per molts de nosaltres, fa avançar una jornada la data del dia dels enamorats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada