FUGIR DE LA GUERRA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Ja han arribat, a la nostra comarca, alguns refugiats procedents de la guerra d’Ucraïna. Són persones espantades que arriben amb poca cosa, que han deixat enrere pertinences i familiars.

Des de temps dels Indiketes que som terra d’acollida i com no podria ser d’una altra manera, els hi hem oberts els braços.

No només en terres empordaneses, sabem que arreu d’Europa les arribades són massives, es parla de varis milions i a hores d’ara, cada país compta amb un bon nombre de persones que arriben fugint de la guerra.

El seu pobre bagatge va carregat de pena i por; per això reben protecció oficial sense gaire més requisits que la seva identificació personal.

Es parla fins i tot de regularitzar les situacions d’aquests immigrants per facilitar la seva inserció laboral en els països de destí.

Res a dir, accions molt lloables i plausibles, que posen en valor els sentiments de fraternitat i caritat humana, que tothom hauria de tenir.

La discrepància ve pel tracte diferent que reben vers altres immigrants que, lamentablement, arriben a terres europees des de fa dècades.

Solen tenir altres colors de pell i arriben per altres mitjans, com pasteres o sortejant tanques.

En el mon hi ha, en aquests moments, 50 guerres obertes a part de la ucraïnesa, en llocs tant diferents com Birmània, Iemen, Etiòpia, Tunísia o Mèxic.

Sovint són conflictes locals, però continus, que provoquen milers de morts a l’any i conseqüentment molts desplaçaments de persones que cerquen un lloc segur per refer les seves vides i les dels seus fills.

Però, les facilitats dels governs no són les mateixes i les acollides passen, sovint, per mans d’entitats privades.

No cal obrir ara el debat sobre les diferències, tampoc remenar consciències que fins ara han estat inertes; el que cal és cercar solucions globals.

No ens caldria acollir cap ucrainià si ningú hagués volgut envair el seu territori, ni a cap immigrant sub-saharià, sud-americà, magrebí o de cap altre país o ètnia si a les seves regions hi hagués pau.

Ningú vol marxar de casa seva.

Molts d’aquest conflictes actius estan motivats, dirigits o si més no, ignorats, pels governants dels, mal anomenats, països desenvolupats, que només mostren la solidaritat quan es converteix en mediàtica.

La pau és una formula matemàtica, en la que cal sumar el sentit comú amb la honestedat i restar-li la hipocresia.