SANT JORDI MATA EL VIRUS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Sant Jordi és un dia especial a casa nostra; no crec que sigui l’únic en afirmar que és la diada per excel·lència, la festa més maca i lluminosa.

Les places, rambles o carrers principals de totes les ciutats i molts pobles es guarneixen de paradetes que conviden al passeig i la convivència.

Però malgrat tot no és una data marcada amb vermell en el calendari.

Aquest 2022 s’escau en dissabte, però la majoria dels anys ens obliga a reorganitzar agendes i horaris per poder-nos escapar a fer un vol per triar els llibres i les roses que oferirem a les nostres persones importants.

Un dia emocionant per als autors que exposen la seva creació davant del públic, sovint els seus veïns, cofois de contribuir a que el món sigui una mica més culte.

El romàntics cercaran la rosa per l’estimada i els lletraferits, els que algun dia ens agradaria estar asseguts, bolígraf en ma, presentant la nostra publicació, remenarem per triar aquell llibre especial, sovint d’autors locals, tot i tenir-ne de pendents per llegir.

Una festa que uneix tots els al·licients de les grans dates i més aquest any, que suposa la recuperació després de les restriccions pandèmiques.

Diu la llegenda que el cavaller Sant Jordi, a la Conca de Barberà, va salvar la bella princesa, filla del rei català de Montblanc, matant el Drac que els tenia aterrits i que al lloc hi va néixer un roser de roses roges com la sang.

La història d’amor més nostrada, alimentada i exagerada, com totes les llegendes, per l’imaginari popular a través dels segles fins a convertir-la en la festa major de l’amor i la cultura.

Sant Jordi hauria de ser festa gran, convido a obrir un procés d’instauració del 23 d’abril en el dia d’aquest país, obrir-nos de mires i celebrar, que per això són les festes, una història que ressalta valor fonamentals per la pau i la convivència, a l’hora que és reivindicativa.

Quan tots just farà quatres dies, exactament, que haurem abandonat les mascaretes gairebé a tot arreu, podríem novel·lar amb la situació i afirmar que Sant Jordi també ha matat el virus, per fer-nos més lliures i tornar a gaudir dels somriures de la gent.

Que més ha de passar? Sant Jordi, Festa Nacional de Catalunya.

FUGIR DE LA GUERRA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Ja han arribat, a la nostra comarca, alguns refugiats procedents de la guerra d’Ucraïna. Són persones espantades que arriben amb poca cosa, que han deixat enrere pertinences i familiars.

Des de temps dels Indiketes que som terra d’acollida i com no podria ser d’una altra manera, els hi hem oberts els braços.

No només en terres empordaneses, sabem que arreu d’Europa les arribades són massives, es parla de varis milions i a hores d’ara, cada país compta amb un bon nombre de persones que arriben fugint de la guerra.

El seu pobre bagatge va carregat de pena i por; per això reben protecció oficial sense gaire més requisits que la seva identificació personal.

Es parla fins i tot de regularitzar les situacions d’aquests immigrants per facilitar la seva inserció laboral en els països de destí.

Res a dir, accions molt lloables i plausibles, que posen en valor els sentiments de fraternitat i caritat humana, que tothom hauria de tenir.

La discrepància ve pel tracte diferent que reben vers altres immigrants que, lamentablement, arriben a terres europees des de fa dècades.

Solen tenir altres colors de pell i arriben per altres mitjans, com pasteres o sortejant tanques.

En el mon hi ha, en aquests moments, 50 guerres obertes a part de la ucraïnesa, en llocs tant diferents com Birmània, Iemen, Etiòpia, Tunísia o Mèxic.

Sovint són conflictes locals, però continus, que provoquen milers de morts a l’any i conseqüentment molts desplaçaments de persones que cerquen un lloc segur per refer les seves vides i les dels seus fills.

Però, les facilitats dels governs no són les mateixes i les acollides passen, sovint, per mans d’entitats privades.

No cal obrir ara el debat sobre les diferències, tampoc remenar consciències que fins ara han estat inertes; el que cal és cercar solucions globals.

No ens caldria acollir cap ucrainià si ningú hagués volgut envair el seu territori, ni a cap immigrant sub-saharià, sud-americà, magrebí o de cap altre país o ètnia si a les seves regions hi hagués pau.

Ningú vol marxar de casa seva.

Molts d’aquest conflictes actius estan motivats, dirigits o si més no, ignorats, pels governants dels, mal anomenats, països desenvolupats, que només mostren la solidaritat quan es converteix en mediàtica.

La pau és una formula matemàtica, en la que cal sumar el sentit comú amb la honestedat i restar-li la hipocresia.