REGALAR PAPER

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Suposo que no vaig ser l’únic en veure com dijous passat, a mig mati, els contenidors vessaven de papers i plàstics.

Un cop obert allò que els reis emmascarats havien repartit a la nit, havíem de fer lloc a les cases i aquests embolcalls eren col·locats a corre-cuita als contenidors, sovint sense espai i sense mirar si eren blaus o grocs, tot i saber que els serveis de neteja també tenen dret a gaudir de les festes.

Crec que si ajuntaven tot el paper i cartró dels contenidors del poble hauríem pogut tornar a la vida més d’un arbre.

De tot plegat es pot extreure que potser fem les cartes als mags massa extenses i sovint sense gaire criteri.

És cert que, avui dia, molt dels habitants del nostre país tenim la sort de tenir una mica més del que ens caldria, cosa que dificulta pensar el que cal regalar.

Els més menuts de casa ens ho posen més fàcil, ja que ells mateixos relacionen els seus desitjos en forma de missiva o explícitament, això si, sovint amb coses poc practiques, influenciats pels anuncis.

Però els més grans, aquells que les joguines ja no els interessa, són els que ens compliquen les decisions.

Perquè no és fàcil fer un regal i encertar-lo; per això cada cop més, en arribar un aniversari, Nadal o una data assenyada emprem la pregunta de “Què vols que et regali?”.

Una interrogació que constata que el fet de regalar s’ha convertit en un costum i està perdent la essència del que hauria de ser.

Oferir un present hauria de ser una acció treballada per part de l’emissor i ha de demostrar que hem pensat en la persona que el rebrà, que coneixem els seus gustos, que sabem el que l’hi cal, el que necessita i que ens hem esforçat en esprémer el magí i en trobar allò que el sorprendrà.

Sense tenir en compte el preu, ni la mesura, tampoc les marques o els capricis.

I sobre tot, no calen embolcalls ni papers que omplin els contenidors, tampoc plàstics que ens contaminin durant dècades.

Tots hauríem de prendre consciència i tenir en compte que una caixa de cartró o de fusta, que es recicli pel proper regal, lligada amb un llaç vistós que es reutilitzi, és més que suficient per amagar la sorpresa d’aquell detall, especial i comprat prop de casa.

A voltes els bons costums els convertim en mals hàbits.