dimarts, 25 de gener del 2022

MÚSICA I RECORDS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Hi ha cançons que ens transporten a temps pretèrits, que ens alimenten els records de moments viscuts, d’amors, nits de festa o viatges.

Perquè la música ens acompanya al llarg de la vida, sovint sense adonar-nos, de manera discreta, però alhora punyent, gravant-se en un punt amagat del nostre disc dur i motivant-nos en el dia a dia.

És habitual veure els corredors o caminaires que porten penjant uns petits auriculars que els engresquen.

Fins i tot, els grans comerços seleccionen músiques d’ambient per aconseguir que el subconscient dels clients els faci sentir a gust i allarguin la visita.

És per tot plegat que molts terapeutes han apostat per aquesta recepta a l’hora de millorar la vida de persones amb dèficits sensorials, mentals o anímics.

A casa nostra tenim l’exemple del projecte que la professora Mercè Martí i els seus alumnes del IES Ramon Muntaner, amb la col·laboració del Museu del Joguet i alguns amics, estan duent a terme en el centre Alzheimer de Figueres, amb música i joguines.

Amb aquesta feina aconsegueix el doble objectiu d’acostar els joves alumnes als malalts, majoritàriament gent gran, compartir experiències i remoure aquell racó de memòria que els ha quedat amagat.

Records que, malgrat la malaltia, es resisteixen a fugir, però que necessiten estímuls per aflorar.

Dono fe que aquestes activitats són un bàlsam per a uns malalts que viuen el seu silenci mental, àdhuc que un estímul impagable per als que la duen a terme.

L’Alzheimer és una malaltia que fa patir tant als malats com als familiars, que viuen la duresa de veure la decadència mental del seu esser estimat, fins al punt d’oblidar-los en vida.

Però, sempre queda aquell pòsit que no marxa, que espera a que una joguina, una fotografia o una cançó l’hi doni l’oportunitat per plantar-se a la superfície del cervell cansat, per remoure records antics i fer-los esgarrapar un cant, un moviment o una frase i gaudir d’una felicitat, fugissera i efímera, que els acompanyarà una estona i que, de passada, inculcarà als joves una experiència inoblidable que els farà guanyar en valors i autoestima.

La música és el record del nostre recorregut vital i projectes com aquest ens demostren que sempre estarà esperant, discreta i pacient, en el fons del cove, fins que un input extern la faci florir i fer-nos reviure altres temps.

Ja ho cantava Tomeu Peña: “Musica i cançons, un bon grapat d’emocions”

dimarts, 11 de gener del 2022

REGALAR PAPER

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Suposo que no vaig ser l’únic en veure com dijous passat, a mig mati, els contenidors vessaven de papers i plàstics.

Un cop obert allò que els reis emmascarats havien repartit a la nit, havíem de fer lloc a les cases i aquests embolcalls eren col·locats a corre-cuita als contenidors, sovint sense espai i sense mirar si eren blaus o grocs, tot i saber que els serveis de neteja també tenen dret a gaudir de les festes.

Crec que si ajuntaven tot el paper i cartró dels contenidors del poble hauríem pogut tornar a la vida més d’un arbre.

De tot plegat es pot extreure que potser fem les cartes als mags massa extenses i sovint sense gaire criteri.

És cert que, avui dia, molt dels habitants del nostre país tenim la sort de tenir una mica més del que ens caldria, cosa que dificulta pensar el que cal regalar.

Els més menuts de casa ens ho posen més fàcil, ja que ells mateixos relacionen els seus desitjos en forma de missiva o explícitament, això si, sovint amb coses poc practiques, influenciats pels anuncis.

Però els més grans, aquells que les joguines ja no els interessa, són els que ens compliquen les decisions.

Perquè no és fàcil fer un regal i encertar-lo; per això cada cop més, en arribar un aniversari, Nadal o una data assenyada emprem la pregunta de “Què vols que et regali?”.

Una interrogació que constata que el fet de regalar s’ha convertit en un costum i està perdent la essència del que hauria de ser.

Oferir un present hauria de ser una acció treballada per part de l’emissor i ha de demostrar que hem pensat en la persona que el rebrà, que coneixem els seus gustos, que sabem el que l’hi cal, el que necessita i que ens hem esforçat en esprémer el magí i en trobar allò que el sorprendrà.

Sense tenir en compte el preu, ni la mesura, tampoc les marques o els capricis.

I sobre tot, no calen embolcalls ni papers que omplin els contenidors, tampoc plàstics que ens contaminin durant dècades.

Tots hauríem de prendre consciència i tenir en compte que una caixa de cartró o de fusta, que es recicli pel proper regal, lligada amb un llaç vistós que es reutilitzi, és més que suficient per amagar la sorpresa d’aquell detall, especial i comprat prop de casa.

A voltes els bons costums els convertim en mals hàbits.