EL DIA DE LA LLUFA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Sempre m’ha semblat paradoxal que avui, que es commemora la matança de nens ordenada per Herodes, en lloc de fer ofrenes per recordar un presumpte fet històric desgraciat, ens ho preguem a broma.

“Avui és el dia de la Llufa”, em deia la meva mare cada 28 de desembre quan era jovenet. “Ves en compte que no te la pengin”.

Era un ninot retallat, sovint de paper de diari, que, amb cinta adhesiva, penjaven a l’esquena de l’ “innocent” que s’hi passejava, amb els riures amagats dels vianants, si cap ànima bondadosa no l’advertia.

Aquest era el nivell d’innocentada que es gastava quan els nostres avis o pares eren joves, tot plegat una fotesa a la que ara no l’hi trobaríem la gràcia.

Aquelles “Llufes” han evolucionat amb els anys, anant a pitjor, convertint-se en bretolades, sovint tirant a delicte, amb encara menys gràcia.

Els mitjans de comunicació són els que sempre han sabut fer les innocentades més ben treballades i enginyoses.

Segur que en aquesta mateixa edició de l’ EMPORDÀ hi ha una notícia falsa que potser algú prendrà per verdadera i que generarà somriures.

Però, serà difícil de trobar, a menys que els responsables no l’hagin fet massa evident, ja que darrerament, quan llegim, mirem o escoltem les notícies, cada dia sembla 28 de desembre.

El Covid-19, el preu de l’electricitat, el pas a nivell de Figueres, la variant Delta, la corrupció, les vacunes, els resultats de la Unió, un volcà, ara l’Òmicron, el retard dels trens, els confinaments, l’IPC, els negacionistes, la immersió lingüística, els bisbes que es casen, el toc de queda, els cops al Tió, les daines, els focs, el Barça, algunes sentències del TC, els talls de llum, etc.

Notícies que fan mirar el calendari per assegurar-nos que no estem en una tercera dimensió i vivim ancorats permanentment en el dia dels innocents.

Però, veient els titulars s’endevina que, malgrat que hi ha coses que no podem controlar, la majoria del que ens passa depèn de nosaltres, dels nostres fets o de la voluntat dels col·lectius als per pertanyem o votem.

Hem de ser tossudament positius i aprofitar el canvi d’any, el punt d’inflexió d’aquest divendres per creure en il·lusions renovades, per girar la tendència i aconseguir que quan ens arribin les notícies no haguem de mirar el calendari.

Feliç any nou i tant de bo aquest sigui, de veritat, nou de trinca.

CANVI DE VIA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Suposo que quan a l’any 1877 va arribar el ferrocarril a Figueres, la ciutat dibuixava un mapa molt diferent a l’actual i a ningú l’hi va importar que el camí de ferro trepitgés el de Roses, pel que passaven quatre carros.

Però, el temps corre, els pobles es transformen i en aquesta ciutat, sempre s’ha anat tard per preveure els problemes.

Mentre que en altres llocs varen espavilar-se en canviar l’itinerari de la via fèrria, els figuerencs varen continuar suportant el tall d’una de les carreteres més concorregudes pels turistes estiuencs, els dies ennuvolats.

Portem molts anys escoltant històries de projectes, acords i solucions però, fins ara, ningú ha mogut fitxa.

Certament, enlairar les vies com a Girona no sembla una mesura massa estètica i soterrar-les és una gran obra que ningú vol pagar. Però la construcció de l’estació de l’AVE al 2010 i la connexió que es va fer amb la via convencional, va obrir un camí, no només ferroviari, per poder unificar estacions.

Darrerament, ha sorgit novament la notícia que l’ajuntament té un principi d’acord amb els ministeris i companyies implicades.

Potser, serà un altre moviment polític dels que ja estem acostumats, però tot i així, farem un enèsim acte de fe i creurem que s’està en “vies” de trobar la solució tant desitjada en les darreres dècades.

Però, quan encara no tenim ni la certesa de que això es pugui dur a terme, ja han sortit moviments contraris al trasllat, reivindicant que no es toqui la vella estació, objectant una descentralització i fent perillar el projecte, en cas de que finalment es dugui a terme.

Ja comencem a estar cansats de l’eterna guerra entre els polítics que no fan el que haurien de fer i els que no deixen fer el que caldria fer.

Soterrar seria l’ideal i no perdíem connexió amb Llança i Portbou, però, desenganyem-nos, ningú es farà càrrec d’una despesa tant gran, per una línea obsoleta.

Cal ser pràctics, canviar de via i anar cap a Vilafant, que amb el creixement demogràfic anirà integrant-se a la ciutat del futur i que es podria comunicar amb el centre de forma eficient.

Allà es podrà assumir la pobre oferta de rodalies, que amb els anys anirà minvant i es podria aprofitar per posar ordre als barris de les dues estacions actuals, cada dia més depriments i que donen molt mala imatge als nouvinguts.

Si Figueres perd aquest tren per culpa dels egos politics, entrarà definitivament en la “via morta”.