LA NIT

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Potser és l’anonimat de la foscor, el misteri del silenci, les penombres o l’embruix.

Quan la llum del sol cau el cos demana descans, però alguna cosa ens ha portat, des de l’inici dels temps, a voler viure la nit.

Fins i tot, la natura es transforma i la lluna imantada atrau la mar, mou les marees, tanca les flors i obre les pupiles dels felins.

Alimenta el misticisme i inspira els poetes: 

L’energia viva
de la nit brollava

la lluna serena

abstreta brillava

i un esperit tendre

com jonc revinclant-se

em feia renéixer” 

(“Miralls d’aigua” – Carme Cabús).

I el músics: 

“Perquè la nit pertany als amants” (“Because the night”, Patty Smith) 

“Desconeguts a la nit, intercanvi de mirades” (“Strangers in the night”, Frank Sinatra) 
“Mai seré feliç com ho he estat aquesta nit” (“Quan tot s’enlaira”, Txarango)

Josep Pla, en el seu “Quadern gris” confessa la seva nocturnitat i detalla llargues passejades pels carrers foscos de Barcelona, Girona o Palafrugell de principis del segle XX.

I la fal·lera adolescent de viure la nit, de córrer locals i tancar bars, per acabar la festa amb la màgia de l’albada vora el mar o dalt un puig.

“Quan tinc necessitat de religió, pinto les estrelles” (Van Gogh).

I amb l’aixecament de l’estat d’alarma i del anomenat “confinament nocturn”, s’esvaeix el silenci i la tranquil·litat que fins ara l’envoltava.

Canvia la vida dels pares, que han passat, sense adonar-se’n, de xiuxiuejar cançons de bressol a haver d’anar a buscar els fills a la sortida de la discoteca o esperar preocupats fins a sentir el pany de la porta.

I també els més grans deixaran de costat els vespres mandrosos contemplant la lluna des del balcó i tornaran a gaudir de sopars relaxants, de sobretaules llargues i converses en la penombra d’una terrassa, amb la copa als dits i la sensació que el temps s’atura.

Però, que la nit no ens confongui que, malgrat la seva bellesa, ens pot embriagar amb el seu perfum enverinat de delictiva nocturnitat.

Celebrem el nou estat, si realment arriba provocat per una millora de la salut comuna, però anem amb cura, no repetim les escenes dels darrers caps de setmana, no vulguem recuperar el temps confinat, que els excessos es paguen i les vacunes o les proteccions només ens aïllen parcialment d’un virus que encara no hem matat.

La nit tornarà cada dia.

 

EMPURIA-BLAVA, UN ALTRE COP

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Em consta que hi ha gent que considera els meus articles com a massa crítics, que solen cercar la part negativa del que està passant.

Jo crec que no és sempre així, però certament, quan ho és, sol tenir un motiu, que “el sap tothom” i que en la majoria del casos és confirmat, amb lletra petita i en veu baixa, per la gent anònima del carrer que, al cap i a la fi, és la que més m’interessa.

Per posar un exemple, al Juliol del 2013 vaig publicar un article en aquesta mateixa columna titulat “Empuria-blava”, que podeu recuperar tant al bloc d’aquest mateix setmanari com en el meu personal.

En aquell escrit, força comentat en aquell moment, mostrava el meu rebuig a la decisió del consistori de Castelló d’Empúries de posar en marxa una zona blava de pagament a l’aparcament que hi ha just davant de la platja gran d’Empuria-brava.

Gairebé 8 anys més tard, els responsables han fet marxa enrere i aquest tipus d’aparcament regulat deixarà d’existir en tot el municipi.

Així com llavors vaig esser crític amb la decisió, ara haig de felicitar-los per aquesta, que repara allò que no hagués calgut mai posar en marxa, si més no, en aquella zona.

Un front de mar com el de la marina castellonina, ample i ben estructurat i que dona pas a una platja immensa i més aviat desangelada, no necessitava que hi hagués una regulació que obligués als usuaris a haver d’interrompre el matí de platja i recórrer una gran distància, en plena canícula per anar a canviar el ticket.

Cal aplaudir la decisió i instar a tots els municipis costaners a facilitar l’accés dels forasters durant tot l’any, que la seva presencia fa créixer els negocis i de retruc, els consistoris tindran un major retorn, en forma impositiva, que no pas les monedes que poden deixar els visitants en el parquímetre.

Malgrat que les línees de l’asfalt tornin a ser blanques, Empuria-brava seguirà sent blava, però aquest cop gràcies al color net del mar de la Badia de Roses i del cel de l’Empordà, un matrimoni infalible que fa que el món sencer ens vegi amb enveja i frisin per venir a visitar-nos.