PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Fa justament un any, estàvem a punt d’entrar en els dies més foscos de la pandèmia, amb el tancament total i el dur confinament domiciliari.
Només gosàvem
sortir al balcó per aplaudir els soferts sanitaris, ens feia angoixa, fins i
tot, anar a llençar les escombraries i la ignorància ens feia protegir-nos
exageradament quan havíem d’anar al supermercat a comprar el que ens dictava la
por, més enllà de les necessitats reals.
I ara,
sembla que el temps fugit ens menteixi per fer-nos creure que tot això va
passar abans del que realment va ser, però de tot plegat fa, només, un any.
Llavors,
com ara, tot just entràvem a la
primavera quan l’hivern es va tornar a instal·lar a les nostres vides.
Sort de
la bonança que tinguérem aquells dies, del bon temps i el sol que ens va
escalfar, de la llum i de les flors obertes, ni que fossin en els testos de
casa.
Perquè
la primavera, en el seu context habitual, no la varem gaudir, no varem poder sortir
a olorar la natura, ni a passejar per les platges.
La
majoria no varem veure créixer l’herba que pintava de verd els camps, ni els
animalots sortint del cau.
Però
ja deia el periodista i escriptor americà Hal Borland que cap hivern dura per
sempre i no hi ha primavera que salti el seu torn.
Sense
afirmar que hem assumit aquella “nova normalitat” tant esmentada als inicis,
estem aprenent a viure la situació amb esperança i resignació a parts iguals,
amb la justa protecció i amb una capacitat de adaptació admirable.
I així
les coses, hem d’anar recuperant, ni que sigui de manera diferent, tot allò que,
en el 2020, se’ns en va privar i no només festes i celebracions, sinó també el
que ens fa sentir vius.
Com la
primavera, quan els dies s’estiren, amb les seves alegries i les al·lèrgies, el
sol i els ruixats, els amors primerencs, les maduixes i les prunes, els pèsols,
les faves i els enciams.
Diu un
antic proverbi que la primavera és l’època en que la natura esta prenyada, quan
la vida és per tot arreu.
Avui és
23 de març, el dia mundial de la meteorologia i just fa tres dies que hem
canviat d’estació, estrenant una primavera diferent, única, que ens ha de tornar
a fer-nos sentir lliures i a mirar amb esperança els esdeveniments futurs.
La
publicitat dirà que ja és primavera, i ho serà als nostres cors.
