dimarts, 8 de setembre del 2020

ELS NOUS HEROIS DE PANDÈMIA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

La setmana que ve comença un nou curs escolar marcat pels contagis que, irremeiablement, hi haurà a les classes i la incertesa de com afrontar-los.

I com va passar fa mesos, ens veurem davant de situacions noves, que generaran polèmica i s’improvisaran solucions que, com sempre, seran criticades pels curts de mires habituals, interessats i incapaços d’aportar idees que sumin.

Però, del que estic gairebé segur és que sorgiran nous herois de pandèmia, com va passar a la primavera passada amb els sanitaris.

Gent que amb la seva actitud es carregaran a la esquena el pes de la situació.

Comencem pels pares, que han tingut el pitjor inici econòmic de curs dels darrers anys ja que, en molts casos, a la despesa habitual de llibres i material escolar, han hagut d’afegir el material tecnològic, els ordinadors, tauletes i altres andròmines, per preveure una tele-formació en cas de aïllament, havent d’habilitar un espai a la llar, que en molts casos, era inexistent.

I que hauran de patir per la conciliació laboral quan el marrec agafi febre i l’enviïn a casa acusat de possible contagi, tot i que només tingui unes anginyes convencionals.

Com sempre, molts acabaran recorrent als avis, la gent més vulnerable, que hauran de tornar a fer de cuidadors de nens mallats, però aquest cop assumint un alt risc, al que no s’haurien d’exposar.

També, els empresaris que veuran les seves plantilles minvades de pares i mares com mai abans, cosa que posarà encara més pals a les rodes d’una economia que ja fa temps que navega amb un forat a la línia de flotació.

I en el més alt del podi, goso pronosticar el paper heroic dels mestres, que lidiaran amb els problemes de tots, els pares incomprensius, els avis resignats, els metges massa prudents i els empresaris emprenyats, tot driblant el virus que correrà per les aules.

Tot plegat, mentre buscaran el temps per fer allò que se suposa que hauria de ser la seva principal ocupació i que no és altra que l’educació de la nostra mainada, de formar-los com a persones, de contaminar-los de cultura, d’injectar-los vacunes de valors.

Un col·lectiu que, en la darreres dècades, ha estat infravalorat i fins i tot poc respectat, i als que mai podrem agraït prou la seva tasca.

Ja no calen aplaudiments als balcons i, encara menys, haver d’escoltar el odiat “Resistiré” cada dia, perquè d’una manera o d’una altre, més aviat o més tard, tots acabarem sent herois, a més a més de víctimes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada