PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
La setmana que ve comença un nou curs escolar marcat pels contagis que, irremeiablement, hi haurà a les classes i la incertesa de com afrontar-los.
I com va passar fa mesos, ens veurem davant de situacions
noves, que generaran polèmica i s’improvisaran solucions que, com sempre, seran
criticades pels curts de mires habituals, interessats i incapaços d’aportar
idees que sumin.
Però, del que estic gairebé segur és que sorgiran nous
herois de pandèmia, com va passar a la primavera passada amb els sanitaris.
Gent que amb la seva actitud es carregaran a la esquena
el pes de la situació.
Comencem pels pares, que han tingut el pitjor inici econòmic
de curs dels darrers anys ja que, en molts casos, a la despesa habitual de
llibres i material escolar, han hagut d’afegir el material tecnològic, els
ordinadors, tauletes i altres andròmines, per preveure una tele-formació en cas
de aïllament, havent d’habilitar un espai a la llar, que en molts casos, era
inexistent.
I que hauran de patir per la conciliació laboral quan el
marrec agafi febre i l’enviïn a casa acusat de possible contagi, tot i que només
tingui unes anginyes convencionals.
Com sempre, molts acabaran recorrent als avis, la gent més
vulnerable, que hauran de tornar a fer de cuidadors de nens mallats, però
aquest cop assumint un alt risc, al que no s’haurien d’exposar.
També, els empresaris que veuran les seves plantilles
minvades de pares i mares com mai abans, cosa que posarà encara més pals a les
rodes d’una economia que ja fa temps que navega amb un forat a la línia de
flotació.
I en el més alt del podi, goso pronosticar el paper
heroic dels mestres, que lidiaran amb els problemes de tots, els pares
incomprensius, els avis resignats, els metges massa prudents i els empresaris
emprenyats, tot driblant el virus que correrà per les aules.
Tot plegat, mentre buscaran el temps per fer allò que se
suposa que hauria de ser la seva principal ocupació i que no és altra que
l’educació de la nostra mainada, de formar-los com a persones, de contaminar-los
de cultura, d’injectar-los vacunes de valors.
Un col·lectiu que, en la darreres dècades, ha estat
infravalorat i fins i tot poc respectat, i als que mai podrem agraït prou la
seva tasca.
Ja no calen aplaudiments als balcons i, encara menys,
haver d’escoltar el odiat “Resistiré” cada dia, perquè d’una manera o d’una
altre, més aviat o més tard, tots acabarem sent herois, a més a més de
víctimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada