PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
El confinament gairebé total que
varem viure fa unes setmanes va comportar tal desertització dels carrers que sortir
a llençar les escombraries era com experimentar la sensació d’en Dídac al
llibre “Mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo.
I això va provocar un canvi radical
en l’ impacte que provoquem, amb el nostre tarannà diari, en l’hàbitat natural.
Així les coses, amb l’ajuda de
l’arribada de la primavera, han crescut herbes i matoll en llocs on mai els havíem
vist, com els marges de les carreteres, entre les llambordes dels carrers, a la
vora de les aceres o parcs infantils.
Els animals varen aprofitar la
ocasió per sortir del confinament als que nosaltres els tenim condemnats, per
tafanejar per les urbanitzacions o els carrers dels pobles.
Aus que han niat en llocs on no ho
havien fet mai, bufaforats, eixams d’abelles i teles d’aranya exteriors en
llocs inusuals.
Des dels balcons i terrasses
albiràvem paisatges que ja eren allà abans, com quadres sense pintura, però que
estaven amagats per les presses i la contaminació.
Flaires sense fum, perfumades de flors
i herbes, de terra viva.
El so de la natura, el frec del
vent, el moviment dels arbres, els cants dels ocells i el rebot de les gotes de
pluja en el terra.
El denominador comú d’aquestes manifestacions
de la naturalesa és que s’han percebut més en els llocs on habitualment viu
l’esser humà.
I, malgrat que a nosaltres ens
sembli una eternitat, tot plegat han estat unes poques setmanes de semi
confinament i la natura ja ha començat la reconquesta del l’espai que l’hi hem
ocupat.
El que hem d’extreure de tot plegat
és que som uns convidats, els llogaters d’un espai que no ens pertany i que,
respectant la voluntat de la propietària, hem de poder arribar a un acord de
convivència.
Potser el “Gloria” va ser un altre
avís que no varem saber captar.
Ens crèiem els amos del món, “animals
racionals”, relegant a segon terme aquells esser vius que no es poden expressar
amb paraules, però que ara ens han demostrat la saviesa del seu instint.
Però, com que soms tant sapastres,
quan arribi aquesta anunciada “nova normalitat”, segur que tornarem a ensopegar
amb les mateixes pedres.
Fins que la Mare Natura torni a
fotre un cop de puny a la taula.
