PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Com
deia Hemingway, la mort de qualsevol esser humà ens disminueix, perquè tots
formem part de la humanitat, però quan aquesta arriba abans d’hora, el sotrac
emocional és encara més fort.
Fins i
tot, encara que no coneguem personalment el finat, la notícia ens pot colpir
igualment i fer-nos reflexionar.
Era jove
encara, tot just sobrepassava la quarantena, ben plantat, de complexitat atlètica
com la majoria dels homes de color acostumats a l’ exercici físic, ple de salut.
Tenia
la vida per endavant i un futur ple d’oportunitats.
I si
la situació ja és dramàtica, afegim que en el sinistre hi varen morir més
persones, entre les que es trobava la seva filla de només 13 anys
La
mort de mainada encara ens encongeix més, sobretot els que som pares i sabem el
que s’ha de lluitar per ells.
Ens
preguntarem si podrien haver evitat el viatge, podem opinar sobre si el pare,
tot i la seva inqüestionable bona intenció, va arriscar massa a en dur la seva
filla.
Però,
mai podem posar-nos en la pell dels demés quan les circumstàncies manen.
I el
més trist de tot plegat és que el naufragi d’en Mamadou i la seva filla Shana,
juntament amb els altres ocupants de la pastera, quan volien arribar a Canàries
en busca d’una vida millor, no va ser prou notícia per uns mitjans de
comunicació ocupats en temes més banals.
Cada
dia tots morim una mica, al Mediterrani, a l’ Atlàntic oriental i a tots als
mars i els camins on hi ha persones que han de fugir per salvar llurs vides i
les dels seus fills.
Herois
no reconeguts, que no son tendència a les xarxes, que no omplen els programes
del cor, no obren telenotícies, ni son recordats ens els esdeveniments
esportius.
Per a ells
no hi ha banderes a mig pal, ni dies de dol oficial.
I res
no canviarà si no treballem sobre el terreny, obrint la ment dels governants,
lluitant contra les màfies.
Cal
millorar la vida en els països d’origen per evitar que la gent hagi de marxar.
Ningú
vol deixar casa seva, la família i els costums, si no és per necessitat.
Però,
veient el que tenim aquí, com podem esperar que injectem democràcia a altres
països, si al món occidental encara hi ha llocs on no la sabem aplicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada