PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
L’esser
humà, que durant mil·lennis ha viscut en terres allunyades unes de les altres,
ha desenvolupat diferents parles, que s’han anat transformant amb el pas del
temps, malgrat conservar algunes arrels.
Tot i
que, segons el Gènesis, el naixement de les llengües es concreta quan descendents
Noé, després del diluvi, varen voler construir una torra que arribes al cel,
segurament per resguardar-se d’un altre episodi de pluges, però el seu Déu,
enfurismat, va fer que parlessin diferents llengües perquè així haguessin d’abandonar
la idea i s’escampessin pel món.
La realitat
però, és que, malgrat traductors i diccionaris, la diversitat d’idiomes dificulta
d’enteniment i fa dècades que la humanitat cerca un llenguatge comú.
L’Esperanto
és l’exemple més conegut. Creat a finals del segle XIX, pretenia convertir-se
en un vincle de comunicació universal sense substituir la llengua de cada lloc
i, malgrat que el presentin com a senzill i assumible, dona la sensació de que no
ha assolit les expectatives previstes.
Actualment,
amb la globalització, la influència d’ internet i de les cançons, sembla que el
que ens cal és coneixement d’anglès, que es va convertint en la llengua de
futur necessària.
Curiosament,
aquesta influencia ha fet que, a casa nostra, s’hagi perdut quota d’estudiants
de francès, que ha estat històricament la nostre tercera llengua i que, avui
dia, el seu domini s’hagi convertit en una bona arma per trobar feina, sobre
tot en el sector turisme.
Però,
en mig del debat sobre les escoles multi llengua i la convivència entre el
català i el castellà a les aules, ens arriba la notícia que, segons una
enquesta, la paraula de l’any 2019 ha estat “Emoji”, curiosament el nom d’uns símbols
que venen a substituir les paraules.
Es veu
que ja n’hi ha vora 3.000 de diferents i ens ajuden a mostrar, en els missatges
de mòbil, els estats d’ànims i les situacions quotidianes, cosa que fa que
puguem comunicar-nos sense escriure gairebé ni una lletra.
Es veu
que ja té un dia que el commemora (el 17 de juliol) i val a dir, en favor del
nostre tarannà, que els més utilitzats a casa nostre son: la cara que riu, el
petó i el cor.
Sembla
que els antics egipcis no anaven gaire desencaminats.
Ves
per on, aquell idioma universal que buscàvem des de fa segles, potser l’hem
trobat i no caldrà aprendre’ns ni un mot. J
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada